23 d’agost de 2016

CAMÍ DE CAVALLS: Favàritx - Cala de Sant Esteve



Potser la vida és, realment, un somni... i el somni (probablement) un món d’il·lusions; i com vivim d’il·lusions ens convé perseguir-les i fer-les realitat. Així que, dos anys més tard, re-emprenc el propòsit que vaig iniciar l’estiu del 2014: completar l’històric i sensacional Camí de Cavalls, o GR223, resseguint els cent vuitanta-cinc quilòmetres que encerclen el litoral de l’illa de Menorca.


Més enllà del tòpic de les cales verges menorquines, el Camí de Cavalls s’ha guanyat a pols el reconeixement i els elogis dels qui han recorregut algun tram. La riquesa i diversitat paisatgística d’aquest sender excepcional, al pas per cadascun dels municipis, ens descobreixen una Menorca captivant. Per fi, gràcies a les reivindicacions i esforços de gent apassionada, l’antic camí de defensa es mostra lliure a tothom.


Diuen que per a conèixer l’essència d’un indret és necessari explorar-lo caminant, o corrent!, i amb tots els sentits ben desperts. Només així he tingut el plaer de captar les ‘petites coses’ (com diu l’espot televisiu d’enguany d’Estrella Damm) que defineixen l’illa de Menorca.


L’aventura començà a Ciutadella el trenta-un de juliol de 2014, assaborint (en tres etapes) cada passa fins a l’hipnòtic far de Favàritx:


Aquest passat mes d’agost continuo la marxa en sentit horari, en el punt exacte on ho vaig deixar. A quarts de set del matí gaudeixo de la màgia i la fascinació del far de Favàritx, que s’aixeca en un marc incomparable de roques fosques i vegetació escassa. Impressionant: una arrencada immillorable, una estampa inoblidable que m’acompanya els primers quilòmetres fins a Cala Morella.


Segueixen altres cales menudes i zones humides dins els límits del Parc Natura de s’Albufera des Grau.

Alterno segments d’interior per terres de conreu amb petits macars abans de conquerir l’encantadora platja de sa Mesquida, amb la seva torre de defensa com a testimoni. Un dur i odiós tram per carretera, que voreja la insòlita base militar de San Isidro, m’acosta fins al singular port de Maó, tant freqüentat per creuers i iots de luxe.


L´últim esforç, quan el Sol ja agredeix despietadament, em duu cap a Es Castell i, finalment, a l’estratègica i delicada Cala de Sant Esteve, on reposa la fortificació britànica de Malborough.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada