El que pretenia ser una volta a l’illa de Menorca en vuit
etapes, ha quedat reduït a un intent (frustrat per manca de temps) de completar
la costa nord. Dels 185 quilòmetres homologats com a GR223, popularment conegut
com a Camí de Cavalls, n’he recorregut 77, des del Port de Ciutadella fins al
far de Favàritx, en tres matinades intempestives i molt caloroses:
1a etapa 31/07/14: Ciutadella – Algaiarens (24km)
2a etapa 06/08/14: Algaiarens – Cala Tirant (30km)
3a etapa 12/08/14: Cala Tirant – Favàritx (23km)
El Camí, que anys enrere permetia defensar i controlar
l’illa dels continus atacs enemics, té un valor patrimonial, històric i
paisatgístic majúscul. Les campanyes populars al llarg dels anys vuitanta i
noranta han permès un itinerari públic, lliure, gratuït i, voldria ressaltar,
excel·lentment condicionat i senyalitzat. A banda de la crònica que segueix, amb les fotos que he anat fent al llarg del Camí he creat un vídeo que evidencia l'encant de cada etapa:
CIUTADELLA-ALGAIARENS - Distància: 24 km - Desnivell: 270 m
El tram inicial, que comença al Port de Ciutadella, destaca
(un cop superada la renglera de xalets de somni, urbanitzacions farcides de
guiris i zones comercials de temporada) per la duresa d’un terreny calcari i
inhòspit molt singular, desproveït de vegetació. El paratge rocós i la costa
retallada m’ha acompanyat fins més enllà del far de Punta Nati per senders
només insinuats per estaques quadrades de fusta. Barrancs i penya-segats es succeeixen
en aquest vast paisatge pedregós. La panoràmica d’aquesta costa Nord-occidental
de Menorca és impressionant. Passats alguns minuts de les set del matí, quan ja
clareja prou, m’he permès uns glops d’aigua a la vora d’una de les barraques de
bestiar escampades al llarg del recorregut per tal de gaudir de la immensitat
rocosa que m’envolta, en completa solitud, només exposat al vent i a la remor d’unes
ones inquietes.
La costa que segueix, més enllà del far, és encara més
abrupte. Es tracta possiblement del punt de Menorca amb més perillositat per a
la navegació marítima, testimoni de diversos naufragis com el del vaixell de
vapor francès Général Chanzy l’any 1892, les víctimes del qual són homenatjades
amb una creu. Travesso algunes barreres menorquines, reflex d’una activitat
ramadera ben activa, per corriols que voregen penyals i barrancs. Aviat són
visibles els xalets de la urbanització de Cala Morell, on hi arribo per la seva
històrica necròpolis en coves excavades a la roca. Sobrepasso l’embarcador i el
petit moll de la Cala. Cal anar en compte amb les transicions del Camí de
Cavalls en terreny urbà, si es volen evitar passejos innecessaris com el que jo
he patit...
Són les 9 del matí i la calor ja és insuportable. Segueixo
sinuosament l’entramat de murs de paret seca rodejat, ara sí, per vegetació
arbustiva i alguna sorpresa inesperada, com l’aljub de Corniola (una construcció
en desús que recollia l’aigua de pluja i la canalitzava cap a un pou). Sobrepasso
el codolar de Biniatram, amb el mòbil a la mà (que la família ja està a punt d’arribar
a destí...), i la cala de ses Fontanelles, just abans d’endinsar-me per un
pinar que em separa de la costa. Acabo el recorregut, amb algunes molèsties a
les cames, a l’extrem de l’aparcament d’Algaiarens, des d’on ja distingeixo el
Fiat Panda que m’ha de rescatar. Tot i l’advertència de meduses a la platja,
ens hi acostarem (que aquí no venim cada dia), i gaudirem d’una de les cales més
exquisides de la costa nord menorquina. Això és un autèntic luxe!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada