El Cros de Sants s’ha guanyat un lloc dins de l’atapeït calendari runner a Barcelona, entre altres curses més llampants i multitudinàries, garantint i preservant una identitat molt preuada. Es tracta, ni més ni menys, d’una cursa de petit format (menys de dos mil participants entre totes les categories i distàncies...), que manté l’essència de barri, amb una legió de voluntaris abocats amb la causa, i que escolta al corredor, oferint-li comoditats, bona organització i serveis, sense descuidar els detalls que tant ens agraden i valorem...
Aquesta fórmula infalible, fruit de l’esforç i la bona voluntat organitzativa, abraça totes les modalitats del Cros: a més de la versió de deu quilòmetres, la milla Cent Peus, el Petit Cros, i l’Especial per a corredors amb disminucions psíquiques.
La Lluïsa i jo ens excusem per inoportunes dificultats logístiques, però en Martí i n’Arnau repeteixen els sis-cents metres del Petit Cros, reservat als més menuts. La Cursa es limita als cent cinquanta corredors, que impacients s’agrupen a prop de la línia de sortida, ben a prop del gegant Xava i del gegantet Pol, sempre atents a la cita atlètica del barri de Sants.
En Martí vola i s’escapa rambla de Brasil avall per
a girar a la carretera de Sants i enfilar la llarga recta d’arribada en el
passeig central de la rambla. N’Arnau i jo ens resguardem de l’estampida per a
no ensopegar, si bé ell accelera de valent en els últims metres davant dels
crits i ànims dels assistents... Somrients i esbufegant, un cop creuada la línia
de meta, recullen sorpresos la medalla de finishers que mostraran a tothom amb l’orgull
de sentir-se campions.
De camí al metro per Creu Coberta encara ens
creuem amb alguns participants del Cros de deu quilòmetres, resolent l’últim
tram de la Cursa... Nosaltres posem rumb a la nostra marató particular, de nou
pel zoo de Barcelona, sumant quilòmetres entre papagais, suricates, hipopòtams,
pingüins, tapirs...; pràcticament una ultra d’asfalt amb línia d’arribada a
casa nostra, a l’hora de dinar...
Enllaç a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada