PAMPLONA, capital de Navarra...

Amb nocturnitat (però sense traïdoria!) hem resolt les dues escales que ens separen del nostre obstinat aterratge a la Vall del Baztán; la primera, brevíssima, més enllà de l’arc imaginari de Greenwich sobre l’autopista A2, en terres tudelanes... i la segona per a explorar la desconeguda capital de Navarra!

Pamplona, a les nou del matí, just es desperta... Ens endinsem sigil·losament pel casc antic per a recórrer l’atroç corredor del patiment taurí, avui convertit en festa nacional multitudinària. Una menuda capella amb la imatge de Sant Fermí (que no és el patró de la ciutat...) empara la temuda pujada inicial fins a creuar la plaça de l’Ajuntament (des d’on es llença el popular ‘Chupinazo’) i continuar pel carrer de Mercaderes.

Resseguim la famosa corba tancada cap al carrer d’Estafeta, testimoni de nombroses patinades i accidents... La macabra diversió, culminat ‘l’encierro’ en l’interior de la Plaza, es satisfà en només vuit-cents setanta-cinc metres!

Però, afortunadament, no només ‘d’encierros’ es nodreix Pamplona... A més de les icòniques i divertides estampes de l’empresa local Kukuxumusu escampades per la ciutat, també sovintegen les empremtes que ressegueixen la ruta del Camí Francès de Sant Jaume (la ruta compostel·lana més transitada!) que prové de França i persegueix Logronyo, Burgos i Lleó abans de cloure a Santiago de Compostela.

Tot i la concurrència que s’aplega en les innombrables tabernes i tasques dels carrers de San Nicolás i San Gregorio empaitant pintxos i reafirmant la cultura del ‘poteo’ (per aquí hem caçat un 'trampantojo' pamplonès...), el veritable centre neuràlgic navarrès es troba a la Plaza del Castillo, amb la seva singular i simpàtica glorieta al bell mig.

Si bé encara descobrim una nova petjada, que enorgulleix i promou igualment la ciutat: la peculiar ruta Hemingway, que tant va viure i entusiasmar-se amb les festes de Pamplona durant els anys vint. El Café Iruña, on degustarem contundents delícies dolces de la ciutat, contribueix en l’atractiu de la cèntrica Plaza alhora que complau als lectors del cèlebre escriptor. A l’interior s’ha aturat el temps des del 1888, amb una estètica sorprenent i exclusiva, que encobreix un racó afegit que homenatja (amb una silueta ben real...) l’escriptor nord-americà.

Magnífic regust ens deixa aquest preàmbul navarrès, més encara quan descobrim l’afecció a la comparsa de gegants i capgrossos de Pamplona, reis d’arreu del món: ‘Joshemiguelerico’, ‘Josephamunda’, ‘Sibi abd El Mohame’, ‘Esther Arata’, ‘Selim-pia Elcalzao’, ‘Larancha-la’, ‘Toko-toko’ i ‘Braulia’. En Martí i n’Arnau ja tenen els vuit imans penjats a la porta de la nevera...