15 de febrer del 2016

DIVENDRES: SANTA EULÀLIA!

Diu la llegenda que, en plena romanització de Barcelona, una jove (potser precursora del moviment antisistema) s’acostà a Barcino amb la intenció d’increpar a l’emperador Dioclecià per la seva ferotge.persecució als cristians. Aquesta gosadia li ocasionà a Eulàlia, de només tretze anys, presó i posterior martiri, fins a perdre la vida per la fe cristiana.

Segles més tard fou canonitzada i nomenada patrona de Barcelona, distinció que actualment comparteix amb la Mare de de Déu de la Mercè. Diu també la llegenda que els habituals ruixats de finals de setembre són, en realitat, les llàgrimes de la jove màrtir entristida i oblidada que pretenen deslluir els actes d’homenatge de la ciutat a la patrona rival. Sigui com sigui, l’anomenada Festa Major d’Hivern va guanyant, any rere any, l’impuls i consideració que es mereix.



Avui, gaudim de la seva festivitat (i d’un temps esplèndid) i ens aprofitem de la jornada gratuïta de portes obertes al... 


El conjunt monumental inclou, a més de l’església (avui reservada per un compromís consistorial, catxis...), un magnífic claustre de tres pisos, per on passegem i ens amaguem, mentre visitem les estances annexes numerades. Martí i Arnau s’encarreguen de buscar els numerets corresponents al refectori, a la infermeria, al dormitori, a les diverses capelles...




Enmig del claustre també hi ha força distraccions: al Jardí Medieval hi ha cultivades diverses plantes medicinals (a més d’alguns mandariners...), un rentamans amb peixets de colors i un pou que repeteix tot el que li diem...



Abandonem aquesta joia gòtica, un autèntic redòs urbà de pau i tranquil·litat custodiat per les monges clarisses. Un al·licient afegit, més enllà de la popular creu de l'avinguda de Pedralbes, ens acosta encara a la finca Güell, en plena onada de turistes japonesos i finques d'alt stànding... Les edificacions de la finca són obra d'Antoni Gaudí, per encàrrec del seu amic i mecenes Eusebi Güell... però a nosaltres ens atrau una imponent reixa d'accés als jardins en forma de drac. 




N'hi ha que són molt valents, i d'altres que prefereixen no acostar-s'hi massa... En qualsevol cas, el drac amaga un tresor... i ens convé dissimular el seu amagatall davant de tants geomuggles... El contenidor és petit, imantat, i només conté el logbook per al registre; tenim uns exploradors força experimentats!


Alguns encara tenim prou energia per a deixar-nos sorprendre per l'espectacle nocturn de música en directe i vídeo sobre la façana de La Pedrera. Un luxe, enmig del passeig de Gràcia, que emociona als assistents, amb continus jocs de llum damunt, probablement, l'edifici més emblemàtic de Barcelona, al ritme d'un violí, un violoncel i un piano; pell de gallina...



Enllaç a:



     I DIUMENGE...HO REMATEM!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada