Però dieta estricte no vol dir passar fam. Encetarem el meló a Porec, autèntica ciutat mediterrània on s’han anat conglomerant civilitzacions diverses. Tothom, durant el seu domini, hi ha deixat petjada: els romans hi van definir la planificació urbanística (el Cardo maximus és l'artèria principal i es creua perpendicularment amb el Decumanus maximus), l'herència bizantina es perpetua a la basílica Eufrasiana, l'esplendor venecià en la reconeguda arquitectura gòtica, el rastre napoleònic en les seves creacions monumentals...
Perdre's pels carrers de Porec és una delícia, malgrat l'empedrat dels carrers, que complica el trànsit amb el cotxet de n'Arnau... A l'eix turístic del casc antic, a banda i banda del Cardo maximus, sovintegen botigues d'artesans i incomptables restaurants.
El perímetre de Porec el limita un mar serè i transparent. El passeig no preveu platges, com era d'esperar, sinó roques des d'on prendre el Sol i escales per al remull. En aquesta ocasió ens mantindrem en sec... si de cas Martí i Arnau es dedicaran tranquil·lament a recol·locar les petites pedres acumulades...
L’aquàrium de Porec ni s’acosta a l’homòleg barceloní. Les instal·lacions són de riure (o plorar segons es miri), i la representació marina testimonial. Però el preu és imbatible, com la il·lusió dels nostres fills per entrar-hi, així que li dediquem un breu passeig per vuitanta ‘kunas’ en total (no més de deu euros al canvi…).
El plat principal del dia el reservem a Rovinj, joia indiscutible de la península d’Ístria. Des d’on aparquem el cotxe ja gaudim d’una estampa fantàstica, tot i rèplica de moltes altres localitats costaneres tant d’Eslovènia com de Croàcia. Resumit: poble pesquer tradicional subjectat a un cas antic medieval que s’enfila fins a una església que remata el conjunt amb el seu característic campanar.
L’aroma venecià que desprèn la ciutat ens incita a assajar el clàssic efecte visual d’un dit, en primer pla, contactant amb la punta del campanar, al fons. La comèdia que pretén aquesta farsa encara ha de millorar, sóc conscient...
Diu a la guia turística que Rovinj, fins que s'incorporà a la península ben entrat el segle XVIII, s'aixecava damunt d'una illa. Qualsevol carreret que des del port s'inclini costa amunt ens acostarà, en versió laberíntica més curta o més llarga, fins a la basílica de Santa Eufèmia. La ruta triada, tant se val, amaga racons exquisits i escletxes des d'on s'entreveu la serenor turquesa de la mar.
Les vistes des d'aquí són fantàstiques (hi veiem illes properes enmig de l'Adriàtic), com també ho són les cerveses artesanes San Servolo, de producció local, que despatxen en un bar proper. La vermellosa i caramel·litzada Crveno Pivo es guanya tots els nostres elogis...
Dos joveníssims castellers volen reptar els seixanta metres del 'campanile' amb un pilar tan fingit com insuficient.
Tornem a perdre'ns amb molt de gust pel casc antic, ara de baixada, posant especial atenció en els nombrosos i atractius restaurants que s'hi multipliquen. Rendits a la intuïció, cerquem el clàssic BBB (bo, bonic, barat), i el trobem en una encantadora plaça, de nom impronunciable. En Martí, que sempre té alguna excusa per a allunyar-se del seu plat de menjar, ens brinda una gran foto i millor record.
El circuit d'inflables aquàtics del resort d'Umag ens permeten reviure, a en Martí i al menda, el popular programa d'humor i destresa 'Humor amarillo'. Els desnivells, obstacles i dificultats són contínues, com les patacades i remullades a cada moment. Per sort no disposem fotos d'aquesta versió croata, serien massa humiliants per a nosaltres...
Consumim el dia a prop del far Savudrija, a escassos quilòmetres d'on ens trobem. Molta atenció perquè és el més antic de tot l'Adriàtic. Confesso absoluta fascinació i magnetisme per aquests guardians de la costa. Els seus trenta-sis metres d'alçada emparen un insòlit apartament per a quatre persones... i un entorn de privilegi.
El musical 'High School...' d'ahir per la nit fou un escalfament moderat si el comparem amb l'espectacle d'avui: 'Beauty and the Beast'. D'acord, això no és Broadway, però l'entusiasme dels actors, la qualitat musical, les coreografies i els vestuaris són digníssims i, a estones, realment sorprenents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada