Diu el refrany: ‘matí de boira, tarda de passeig’. La serena
Kobarid s’ha despertat submergida en un densa boira i amb el brogit
característic d’un inici de curs ‘a l’europea’. L’estrena escolar, el primer
dia de setembre, provoca una agitació inconfusible als voltants de l’escola
propera al nostre apartament. L’església de l’Assumpció ens adverteix que ja són
les vuit del matí... bona hora per a posar-nos en marxa!
Abans d’abordar l’esplèndid Parc Nacional Triglav que ens envolta, amb
petits tastos adaptats als ritmes i interessos de Martí i Arnau, explorarem la
versió abreujada del Kobarid Historical Trail que ahir vam deixar a mitges.
Iniciem la jornada amb una exigent escalada fins a l’assentament
romà de Tonocov Grav. En Martí condueix la comitiva, gràcies als nombrosos
indicadors, fins a l’elevada i segura posició natural on encara s’intueixen les
antigues construccions, i des d’on ens recompensa una panoràmica de tota la
Vall.
El descens, tan contundent com la pujada, ens duu per una costeruda
escalinata fins a la carretera; i des d’aquí a la trajectòria històrica de l’estratègica
tercera línia de defensa de l’exèrcit italià durant la Primera Guerra Mundial a
través de diverses trinxeres i fortificacions. La remor del riu Soca evidencia que
tenim a prop la passarel·la penjant on temps enrera s’estenia l’antecessora
de fusta. Creuar els seus cinquanta-dos metres és tota una aventura, i gaudir dels colors del riu que travessa és un privilegi!
Seguim l’itinerari per l’altra banda del riu, alternant
frondosos boscs amb divertits ponts de fusta; fins que enxampem la fascinant
cascada Kozjak, un sorprenent salt d’aigua de quinze metres d’alçada dins d’una
cova habitada per una piscina natural magnífica, de colors extraordinaris.
Ens hem quedat amb ganes de remullar-nos, encara que només sigui els peus,
així que de tornada agafem un trencall que ens acosta a la vora del riu. I
en un racó serè i pedregós ens arrisquem a l’amenaça d’un corrent d’aigua tan
cristal·lí com gèlid, aviat insuportable.
Prova superada! Els peus, en breu, vencen el conat de congelació i s’apliquen amb l’ascens final, motivats probablement per una cervesa Lasko que ens espera al costat del cotxe. Pivovarna Lasko comparteix amb Union el monopoli cerveser eslovè, i ens brinda ara aquesta lager lleugera i escumosa, i molt reconfortant...
Deixem enrera Kobarid i ens esgresquem tot seguit amb la cascada Boka, una de les més altes i imponents d’Eslovènia. La descobrim des de la carretera que duu a Bovec i ens hi acostem per la ruta que ressegueix el riu pel costat esquerra, suportant un fort desnivell i una calor extenuant, fins a un mirador decepcionant, massa allunyat d’aquest salt d’aigua de més de cent metres.
Les apostes i capritxets d’un servidor ens desvien ara de la mítica carretera de les cinquanta corbes numerades que es rendeixen al port de Vrsic per a revelar el naixement del superb riu Soca. Malgrat l'ànim, i amb la distracció afegida de les innombrables marques rodones que guien el camí, abortem l'Izvir Soce a causa d'un tram de passamans amb massa risc. El bucòlic pícnic que ens brindem a la vora del riu, i una nova Lasko en ampolla, alleugen el mal gust que ens ha causat aquest intent frustrat.
Ara és l’hora que
el conductor s'exprimeixi a fons amb les corbes infernals que ens separen
del Prelaz Vrsic, el port de muntanya més alt d’Eslovènia (amb 1611 metres ). En total
són cinquanta corbes numerades que, resoltes amb encert, convaliden automàticament
el permís de conducció: vint-i-quatre de pujada fins al port, i vint-i-sis de
baixada. Dalt de tot ens recreem amb gelats i cafès, saludem al bestiar autòcton
que pastura relaxadament, i distingim l’emblema nacional: la característica muntanya
Triglav, de 2.864
metres (literalment ‘tres caps’), que la tradició sosté d’ascensió
obligada per a tot eslovè un cop a la vida.
A prop de la
corba número vuit, a prop d’una incomprensible i fotogènica concentració de
fites (controvertida moda amb impacte ambiental, vegeu les cales properes a
Pregonda de Menorca...) intuïm entre els
arbres una deliciosa capella de fusta en memòria dels presoners de guerra
russos que van morir a causa d’un allau catastròfic durant la Primera Guerra
Mundial en aquesta estratègica ruta.
Al poble proper de
Kranjska Gora li confiem el tast d’algun dels exquisits vins d’aquesta venerada
regió vitivinícola; per a emprendre la marxa final del dia cap a Bled.
L’ànsia de descobrir Bled es barreja amb les dificultats per a trobar el nostre apartament en aquesta desgavellada urbanització i amb una claror que ja s’escapa abans de les set de la tarda. Poc temps i energies preveiem per aquest vespre: només l’opció a patent d’un joc que consisteix en empènyer les caixes buides acumulades a l’estanteria als peus del llit de l’apartament, i en una brevíssima i inevitable exploració nocturna del llac (suficient per a meravellar-nos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada