16 de setembre del 2015

KOBARID -31/08/2015

L'excusa té un nom, en majúscules, i es diu ESLOVÈNIA. Hi haurà altres convidats de luxe, veïns sobradament atractius i amb més veneració turística, però que visitarem com a suplents, que no revulsius. Perquè el triomf se'l guanya a pols aquest petit i desapercebut estat socialista, integrat a l'ex-República Federal Socialista de Iugoslàvia fins al 1991.



L'aerolínia irlandesa Ryanair ens acosta a baix preu fins a l'aeroport de Sant'Angelo, en territori italià, a tres quilòmetres al sud-oest de Treviso (i a més de cent cinquanta de la frontera eslovena).



Després de la pallissa d'avió (acostumats a la mitja horeta fins a Menorca) segueix el turment per carretera, direcció Udine. Els acords de Schengen limiten les fronteres amb Eslovènia a simpàtics cartells d'avinença europea.


La ruta prevista segueix la singular trajectòria d'unes agulles de rellotge, amb centre a Ljubljana: estrenant-nos avui a Kobarid en l'imaginari de les deu i girant pausadament les manetes horàries fins a les vuit a la costa eslovena, una setmana més tard.


La petita ciutat de Kobarid, instal·lada a la Vall de Soca i envoltada de paisatges alpins, ens dóna formalment la benvinguda, convidant-nos a una lager vermellosa i lleugera, i a un merescut descans.


Aquest petit paradís fou testimoni d'una tràgica història durant la Primera Guerra Mundial, amb enfrontaments sagnants entre tropes austríaques i italianes, delicadament rememorats al guardonat kobariski-muzej.



L'entorn és perfecte per als esports d'aventura. Nosaltres fragmentarem el Kobarid Historical Trail en dos, per a suavitzar els seus cinc quilòmetres, i avui ens deixarem fascinar pels colors hipnòtics del riu Soca, al seu pas pel popular pont de Napoleó,...



...i pel famós cementiri italià octogonal, construït per Mussolini, i coronat per l'església de San Anton, al cim d'una talaia panoràmica.





Certament, només ens cal alçar la vista, la meitat d'Eslovènia està coberta per bosc (en aquesta peculiar classificació, ocupa el tercer lloc europeu, després de Suècia i Finlàndia).


Mentre el Sol s'amaga darrera els imponents Alps julians, ens perseguim i amaguem entre els arcs de pedra que custodien l'església, gaudint de passada d'una fantàstica estampa de la Vall i del riu turquesa que la divideix.


Hi ha coses que no estan al seu lloc. N'Arnau assegura que la campana ha caigut de ben amunt i s'ha acomodat als peus de l'Església de l'Assumpció, just al centre de la ciutat, davant d'un històric castanyer.


L'entorn, tan lligat al dolorós capítol de la Primera Guerra Mundial, preserva abundant material bèl·lic, veritable testimoni de memòria pedagògic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada