El menú del dia reserva Bled com a plat principal, si bé proposa com a aperitiu de luxe el concurregut Blejski Vintgar, un preciós congost molt proper a Bled.
Un corriol s’enfila paral·lel al riu Radovna, ajudant-se de nombroses passarel·les de fusta subjectades a les parets de la gorja i d’un munt de ponts captivadors. La pròpia erosió del corrent alterna piscines naturals amb ràpids violents. Uns quants zig-zags suspesos dins la gorja engrandeixen el prodigi i, a risc d'esgotar qualsevol tarja de memòria, culminen a la cascada Sum, Ens hi acostem, per a arrodonir la gesta, fins als seus peus, des d'un curt i recomanable annex afegit a la ruta principal.
I si l'anada fins la cascada ha estat una delícia, amb una densitat turística força moderada, tenim el gust i oportunitat de gaudir-ne per partida doble ja que la tornada, tot i canviant el punt de vista, és pel mateix camí. Uns quatre quilòmetres en total, d'admiració profunda, acompanyats d'una bellesa natural excepcional. Un tresor ineludible d'Eslovènia.
Tornem a Bled, amb l'amenaça d'una tormenta propera (que acabarà instal·lant-se damunt nostre en un parell d'hores), per a respectar la tradició de visitar l'illa natural enmig del llac a bord d'una embarcació pletna. Els orígens d'aquest peculiar vaixell de fusta, amb capacitat de fins a vint persones, es remunta al segle XVI. La professió de 'pletnarstvo', o remer de pletna, obliga a un títol que únicament es transmet de generació en generació, i s'acompleix amb la tècnica gondolera: remant de peu des d'un extrem.
El preu és contundent, com la sensació de repòs i serenitat durant els trenta minuts de trajecte fins a l'illa. L'embarcació llisca silenciosament, en un entorn, rodejat de muntanyes i boscos, capitanejat pel castell medieval a la vora nord del llac i la silueta de l'església de l'Assumpció al al centre de l'illa.
Atraquem a la riba i sincronitzem rellotges: el remer calcula trenta minuts, sense excusa ni concessió, fins a emprendre l'expedició de tornada. Escalem els noranta-nou esglaons que ens separen de l'església i de la popular campana dels desitjos..., sense perdre de vista al nostre garant de retorn a Bled, que descansa als peus de l'illa.
L’advertència ha fet efecte i el passatge íntegre es beneficia de nou d’un trasllat encara més plàcid que abans, amb una pluja minsa que s’afegeix a la simfonia del remer i a una estampa inesborrable.
Un cigne local ens entreté
just abans d’escapar-nos a l’apartament a dinar, on ens reben al pati dos simpàtics
gatets (que l’amfitrió assegura són del Barça).
Perfeccionem l’àpat amb una degustació gastronòmica ineludible. L’exquisida Kremna Rezina, d’inigualable crema pastissera i de vainilla, s’ha convertit en tot un símbol a Bled i de l’Hotel Park en particular, on fou creada pel seu exgerent l’any 1953. La pissarra de l’Hotel s’enorgulleix de servir la recepta original a una de les millors terrasses del llac.
Amb la panxa ben satisfeta
ataquem el castell de Bled, que ofereix les millors panoràmiques del llac i de
la seva característica illa.
Una nova maniobra personal ens acosta en poc més de deu minuts amb cotxe a Radovljica, una vila medieval fortificada de difícil pronunciació. El casc històric és el seu principal reclam, amb l’ànima instal·lada a l’allargada i animada plaça Linhartov. Tots els edificis que s’hi aboquen són una meravella, i abunden façanes que evidencien un passat comercial de riquesa i esplendor. Ens atrau la decoració tradicional eslovena de la gostilna Lectar on s’emplaça el museu del pa de gingebre. L’art del lectarstvo consisteix a fer figuretes i formes de colors amb massa de mel, com un simpàtic cor que devorem a la font de la plaça.
Rematem la jornada amb un entretingut concert de música tradicional i folklore eslovè a la terrassa d’un restaurant proper al nostre apartament. En aquest país són realment generosos amb la mida dels gelats, per això tenim entretinguts Martí i Arnau quasi tot l’espectacle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada