19 de gener del 2015

3A FIRA DE CERVESA ARTESANA DEL BARRI DE SANT ANTONI - 17 de gener de 2015

Un any més es presenta l’excusa perfecta per asserenar un deute perpetu amb el barri de Sant Antoni, amb la millor companyia possible. El selecte conclave d’exsalesians d’enguany coincideix amb la festivitat de Sant Antoni Abat, patró del barri i de la majoria d’animals (excepte els més salvatges i ordinaris...), i amb el conseqüent esvalot veïnal, encuriosit per les insuportables gralles i els impertinents trabucaires que deambulen pels carrers.


Una sentiment contradictori, quasi paranormal, d’amor incondicional i odi irreconciliable, m’assalta en sobrepassar el xamfrà de l’escola salesiana. Tot es barreja: fantasmes del passat, cicatrius d’adolescència, l’atzar d’una còmode i despreocupada inèrcia... Comprovo com germinen nous locals d’avantguarda, que donen contrast a la grisor i ensopiment d’uns carrers intranscendents, entre clàssics amb segell propi que reviscolen; com l’antiga bodega Mañe que, sense sofisticacions, s’ha guanyat a la clientela. Nosaltres, absorts pel seu mobiliari original (al sofert enrajolat del terra i a les taules de marbre se’ls parla de vostè, per respecte) i l’àmplia carta de platets de cuina de mercat, aprofitem l’autenticitat del local per a posar farcit on fins ara només hi ha cervesa (artesana...).


I és que l’excusa que ha promogut la convocatòria, un cop desvetllat el final de festa, és la tercera edició de la Fira de Cervesa Artesana del Barri de Sant Antoni, que tot i el gloriós passat a la dinàmica i peatonal avinguda Mistral, ha estat desterrada a l’ombra del carrer Viladomat.


No obstant, malgrat no disputar-se en pista central, la Fira compta amb una representació excel·lent: al repertori més habitual (i reconegut) s’hi ha afegit joves promeses i alguna sorpresa inesperada.

El glop inaugural delata passió cega pels cervesers de Molins de Rei, tan esquius i irreverents com sempre, amb les seves delirants creacions, en contínua rotació. Zulogaarden, en aquesta ocasió, ens ofereix en indolent barril una IPA tan seductora com el seu nom: Llupolfília Sexualis. Un veritable plaer a tres gots; el quart que permetrà el brindis el reservo a l’stout amb cacau de Reptilian: Cocoa’s Dark Side (negra, sí, però en massa sentits...).



Segueix la Putíssima Ipa de HOPe, recent microcervesera de Sant Boi amb flamant presència a la propera edició del Barcelona Beer Festival. La Lluïsa insisteix en què marida perfectament amb els cacauets que dispensen damunt del taulell, i té tota la raó. Altres consumidors, de paladar menys excèntric, comparteixen la versió de blat... molt més lleugera. Un servidor, inquiet de mena, ja li té l’ull posat a Lambicus, l’estand de l’espai cerveser del barri (aquests juguen a casa, eh...) que en honor al seu nom serveix una preuada Lindemans Lambiek envellida durant dos anys! Una delícia belga, que per la seva acidesa i subtils notes dolces l’acosten a la sidra.



L’últim caprici el reservo, abans de clausurar el tast, a la brown ale de Holz. Des d’Hospitalet han carregat un formidable barril de cervesa torrada, espumosa i molt equilibrada; d’intensitat moderada, per fortuna meva... Malauradament és hora d’abandonar la Fira, a la recerca d’un plat a taula. I el trobem, un cop esquivada la barbacoa de les butifarres, als suculents dominis de Mañe... com ja sabeu...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada