9 de gener del 2015

04. BALNEARI SZÉCHENYI



Quasi hagués estat un delicte visitar la Ciutat dels Balnearis, com es coneix Budapest pels més de cent manantials naturals i artificials, i no permetre’ns un bany en un dels balnearis mixtes (n’hi ha que encara es reserven exclusivament a homes...) més populars i imponents de la ciutat.


A Budapest l’afició als banys li ve de lluny: la dominació romana posà la primera pedra i més tard els turcs, amb un gust exquisit, la resta. I és que els marges del Danubi, al seu pas per Hongria, encobreixen una immensa falla geològica d’on brollen milions de litres d’aigües termals amb beneficis evidents per al tractament de malalties.

Trobar-nos a finals de desembre i viatjar amb nens no ha estat un impediment per a fer una visita, estrictament turística i lúdica, a un dels recintes termals més grans i antics d’Europa, d’estil neogòtic, ubicat dins del parc municipal de Pest: el balneari Széchenyi.



Carregats amb xancles, banyadors i tovalloles, repassem els diversos combinats que es detallen a l’extensa llista de preus. Optem per l’entrada estàndard amb cabina, uns 18 euros cadascú (no és cap regal...); pulsereta magnètica al canell i cap a dins. Resseguim un passadís semicircular amb vistes al famós pati interior, a la recerca de la nostra cabina que, malgrat ser individual, reconvertim en quàdruple i, a sobre, entaforem el cotxet de n’Arnau.



El fred que ens assalta en el moment d’obrir la porta d’accés a l’exterior ens obliga a llençar-nos a l’aigua immediatament per a gaudir d’un bany a la famosa piscina dels 38 graus...


La sensació en remull és molt agradable, i l’experiència divertidíssima... El contrast de temperatures, que pateixo amb bon humor cada vegada que entro i surto per fer fotos, provoca un sorprenent i fantasmagòric núvol de vapor d’aigua damunt la superfície de la piscina. L’estampa surrealista la completa una parella de jugadors d’escacs, desafiant-se en insòlita partida aquàtica, mostra d’un costum social molt autèntic i original.




Correm fins la piscina bessona exterior, a l’altra banda del pati, on descobrim el jacuzzi central i un vigorós torrent d’aigua que hauríem de vèncer a contracorrent però que, seguint l’exemple de la resta de visitants, reinterpretem deixant-nos-hi endur...



Les gèlides transicions entre piscines exteriors són criminals, així que ens refugiem a la zona interior amb l’objectiu de xafardejar algunes de les dotze piscines cobertes escampades per l’edifici. A la Lluïsa la curiositat li dura poc, l’olor de ranci i rovell no li convenç... Malgrat tot, allargo una estona l’exploració amb en Martí, fent tastos a l’ardent piscina dels 40 graus, al clàssic bany de contrast i a la peculiar piscina del corrent d’aigua.... Un divertiment que podríem estirar gustosament si no fos perquè n’Arnau imposa la seva llei restrictiva, com és natural...



Malauradament, durant els dies que segueixen, no hi haurà oportunitat de conèixer altres balnearis de la ciutat, igualment reconeguts i exclusius. Em quedo amb les ganes d’un bany a Géllert (escenari sublim de l’anunci del ‘cos Danone’) o Rudas (preciós llegat de l’ocupació otomana a Budapest). Capbussar-se en aquests paradisos aquàtics, diuen, hagués estat el més semblant a nedar dins d’un museu...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada