18 de novembre del 2014

BSS 2014 - Subcrònica d'una animadora pacient...


Transcripció literal d'una subcrònica paral·lela a la Cursa... Gràcies Lluïsa!



'A les 8:30 a l’estació de Renfe de SS i després de mitja horeta patint fred i esperant que arribés el tren amb direcció a Irun, vaig acomiadar-me de l’Albert i en Miki des de l’andana.

Immediatament després vaig trucar a la Montse per saber com havien passat la nit els meus fiets.

Començava a poliscar; vaig haver de treure el paraigua de la motxilla i també la càmera de fotos. I vaig partir cap al pont de Santa Catalina per la vorera dreta mentre anava creuant-me un munt de corredors que anaven cap a l’estació a buscar el següent tren cap a Irun. Per cert, tots ben abrigats, excepte l’Albert que havia marxat com si fos el mes d’agost.

Vaig creuar el pont i vaig passejar per les avingudes comercials del centre de SS que pel fet de ser diumenge tot estava ben tancat. Hi havia molt poc ambient. Em vaig comprar La Vanguardia perquè El Periodico no el vaig trobar. Al final en un quiosc em van dir que seria molt difícil que el trobés en tot SS. Es veu que no arriba.


Vaig anar fins a la plaça de la Catedral del Bon Pastor, passant per un FNAC i un enorme ZARA, tancats clar. El cel es començava a obrir i es veia una miqueta de solet. Vaig decidir anar cap al bulevard on hi havia la meta de la cursa i pel camí vaig veure tots els preparatius de l’arribada a la plaça Guipúzcoa. Estaven col·locant totes les bosses dels corredors sota de les arcades de la plaça amb carros de supermercat de color vermell.



Arrib a la meta i ja estava plena de gent. Què raro! Però si encara no ha sortit ni el primer calaix? No eren ni les 10h del matí i ja hi havia gent esperant. Al cap d’una estona gràcies a l’speaker vaig saber que esperaven l’arribada de la cursa junior d’uns 4 km. El primer en arribar ho va fer amb uns 15 minuts.


Vaig anar fins a la P de parking on havia quedat amb n’Albert per saber com estava aquell tros del recorregut.


I vaig decidir que havia arribat l’hora de buscar un lloc calentó per prendre un cafè i llegir el diari. El vaig trobar a prop de l’ajuntament, però estava ocupat. Ple de gent. És clar, tan a prop de l’arribada dels corredors, tot eren acompanyats que feien temps per veure’ls arribar. Vaig donar voltes per veure si trobava un altre bareto, i mira que n’hi havia, però com el primer cap. Així que vaig tornar-hi i vaig esperar fins que una taula va quedar lliure. Vaig prendre cafè amb llet i crusant. Toma calories!


Ja eren les 11 i acabava d’arribar el guanyador de la cursa. Tot el bulevard estava pleníssim de gent esperant els corredors. Així que vaig dirigir-me cap a la P de parking i evidentment no s’hi cabia. Amb paciència vaig anar-me fent lloc fins estar a primera fila. D’aquí no me mou ningú!, però encara hi faltava molt perquè arribessin. Només eren les 11 i 20 min. Cap a les 11:40 via rebre un whatsapp de l’Albert informant-me que estaven al km 10. Puf! Vaig estar dreta i arrelada a aquell lloc durant més d’una hora  fins que els vaig veure arribar. Quin descans! Tant per ells com també per jo. Tenia les lumbars destrossades d’estar tanta estona dreta.



Sort que el dia anterior vam passejar per la platja de la Conxa i per la “Parte Vieja” perquè durant aquesta estona del matí no he tingut gens de temps per tornar-ho a fer.'

1 comentari:

  1. La meva mes gran admiració per tu Lluissa, diumenge - dia de la cursa - es el dia mes complicat per els acompanyants, perque es molta estona d'espera, per breus moments de recompensa ... (i a sobre, una mica mes, i et quedes sense petó ... ai Albeeeeert ... jejeje) ... queda pendent repetir-ho l'any vinent (amb l'experinecia ja acumulada) o deixarnos de curses i pujar els 4 (o 6 si afegim en Sergi) a pasar un cap de setmana a SS ... (i si ens atrevim amb la canalla i tot .... uhhhhhh)

    ResponElimina