FAR WEST
Només creuar l’exclusiva entrada
al Parc (tarja d’admissió en mà) ens aborda una de les atraccions més
clàssiques i imprescindibles, els cavallets de tota la vida modernitzats amb el
nom de Carousel. Autèntica amfitriona per als més petits, que repetiran sense decaïment:
ara a llom d’un cavall salvatge, o d’un indomable búfal, i després dins d’una
majestuosa carrossa. Voltes i més voltes, al ritme d’una cadència somnolent,
que els adults suportem per nostàlgia i respecte a una atracció encantadora,
sobretot de nit...
En aquest racó del poblat de Penitence s’aixequen estratègicament
disseminades unes casetes de fusta que, pagament addicional, posen a prova
l’habilitat (i insistència) dels més vulnerables a base de reptes d’aparença
senzilla però que, a l'hora de la veritat, donen molt poques alegries. Sigui
com sigui, alguns no han pogut evitar el desafiament: en Martí, amb tota la
sort de cara, ha pescat un simpàtic brau boxejador (es nota la influència de la
padrina...), i la Lluïsa ha apostat al cavall número cinc, molt formós però no
prou ràpid (curiosament, el genet francès guanyador li ha regalat el premi a en
Martí, quin detall!).
Ens encanta l’ambientació i
recreació de l’àrea del Far West, insuperable! Passegem amb molt de gust entre
abeuradors de cavalls, diligències abandonades, la temible forca d’execució,
l’església i l’escola del poblat, el cementiri (degudament profanat), l’estació
de ferrocarril i, en definitiva, la resta d’habituals del llunyà Oest, on
destaca el mític Saloon, punt de trobada de vaquers i borratxos malcarats
assidus al whisky i amb ànim de revenja i de jugadors de pòquer tan ansiosos
per fer trampes com per beneficiar-se qualsevol de les ballarines de cancan.
La música country sona a tothora
i en qualsevol racó (sí, també als lavabos!), tot i que no hi falten divertits
espectacles musicals de carrer... El menda ha aprofitat que tenim el Parc quasi
en exclusiva per a, en un moment de distracció, llançar-se pels Grand Canyon
Rapids a bord d’un pneumàtic; provocació
replicada per la Lluïsa amb una escapada a les vagonetes de l’Stampida... I
quan tothom esperava creuar-se amb el Gary Cooper de torn... sorpresa!: l’Elmo
i el monstre de les galetes (ara he descobert que es diu Triky!) molt disposats
als fotògrafs... ah! i la peculiar Betty Boop (de qui en Martí no té ni idea, i
nosaltres quasi tampoc...en realitat, què hi pinta aquí?).
Poca
broma que en aquesta àrea en Martí s’ha estrenat en la conducció d’un autoxoc
amb forma de búfal! El Buffalo Rodeo, tot i estar adaptat als més petits,
permet mostrar les habilitats en la doma del búfal per tal d’esquivar les envestides
dels altres menuts cowboys. Ha sortit il·lusionat i orgullós d’aquesta experiència
iniciàtica tot i que necessita moltes més hores de pràctiques: o premia el
pedal per moure el búfal o movia el volant, les dues coses no! Així que el búfal
d’en Martí... ni desbocat ni ràpid, més aviat dòcil com un xai...
MEXICO
La
subtil transició entre el Far West i México està ocupada per una concorreguda
pista de gel. Més enllà comencem a intuir una vegetació selvàtica que res té a
veure amb els cactus que proliferaven al poblat de Penitence. Una ambientació
colonial i una alegre sintonia de ranxeres ens dóna la benvinguda a una nova
àrea temàtica on s’aixeca una espectacular torre asteca, l'Hurakan Kondor, visible des de
qualsevol punt del Parc. M’he pres la llicència d’invocar en solitari al Déu
Hurakan amb el ritual del sacrifici de lentíssima ascensió (a cent metres
d’alçada!) i caiguda lliure a les profunditats del Temple Kondor... El pessigolleig a
la panxa durant la pujada és inevitable, les vistes des del cim són més que espectaculars
i el descens és simplement vertiginós.
Entre tantes referències nadalenques (arbres fets amb caixes de regals, enormes boles de colors, simpàtics ninots de neu...) s’amaga un nou recinte: el Secreto de los Mayas. Es tracta d’un inesperat i divertidíssim laberint de miralls, ple d’il·lusions òptiques, terres giratoris i altres efectes de llum i colors que provoquen una desorientació total... La disposició dels miralls ens confon i és impossible saber si el camí segueix per un costat o per l’altre, o no segueix!, excepte que estenguem els braços i usem les mans per evitar estampar-nos-hi de ple (ahhh..., es resol el misteri dels guants de plàstic que ens han fet posar abans d’entrar...). En Martí, que ha encapçalat l’expedició guiant-la fins la sortida, s’ho ha passat genial!
També
hem visitat el Gran Teatro Maya (que es transforma en Imperial si s’accedeix
des de la Xina...) per contemplar còmodament un espectacle prometedor, a base d’acrobàcies
i actuacions musicals. Poca broma: ens trobem al teatre més gran de la província
de Tarragona, amb un aforament de 1140 persones! Tot i l’espectacularitat de la
posada en escena i la potència decibèlica del show, en Martí s’ha quedat fregit
en la penombra d’una de les butaques de platea, aix...
I
deu ser que l’excitació el supera, o que l’ambientació mexicana li provoca
somnolència, perquè en Martí ha tornat a tancar els ulls a la immensa plaça colonial
del restaurant La Cantina, ignorant les cançons tradicionals que amb mestria i
bon gust interpreten els mariachis des de l’escenari. M’encanten els frijoles,
els chiles jalapeños, els nachos amb guacamole... i la força de les trompetes i
dels violins que ressonen en aquest espectacle!
I
abans de viatjar cap a la Xina ens endinsarem per la drecera d’un recòndit bosc
que ens durà fins, atenció!, la casa del Pare Noel! Wuauh, èxtasi total! A El
Bosque Encantado (el criteri lingüístic està molt definit: tot en castellà...) farem la
cua més llarga de la nostra estada a Port Aventura: quaranta minuts! El
recorregut, en petits grups de deu o dotze persones, ens mostra racons plens de
màgia on fullets, mags i fades ens expliquen la història d’un petit cascavell
que s’ha de fer arribar a un destinatari molt especial... (en Martí i una altra
nena en seran els portadors!). Un reclam nadalenc excel·lent per als més petits
i un escurabutxaques encobert per als pares, que seran xantatjats emocionalment
amb una moníssima foto del seu fill assegudet damunt del Pare Noel pel mòdic
preu de quinze euros... Quins pares no s’endurien aquest inoblidable record?
Nosaltres!
CHINA
Fem un salt (dos girs a l’esquerra...) i cap a la
Xina imperial! Probablement l’àrea temàtica més extensa i, potser per antipatia
nipona, avorrida de tot el Parc. I això que atractius no li falten... El
colossal Shambhala ridiculitza un Dragon Khan que un dia fou l’atracció més
emblemàtica i icònica de Port Aventura. Un servidor ha certificat la
musculatura d’una i altra muntanya russa i... no hi ha color! La vermelleta, perdoneu-me
el diminutiu, ha quedat desbancada a una categoria molt inferior, quasi
infantil, si no fos per l’estètica dels seus loopings i la nostàlgia d’una glòria
(que ningú discuteix) passada. El millor de tot: l’espectacle de nusos entre les
dues estructures, des de la pròpia base, amb la sonoritat de les vagonetes i
els xiscles alliberadors dels ocupants; absolutament fantàstic!
Ai,
el recurs d’un tram de la muralla Xina, previsible però efectiu, ens obsequia
amb les millors panoràmiques (a peu) del Parc. No puc ni imaginar-me la
descomunal muralla original, que s’estén més de 6000 quilòmetres i és visible (serà
una llegenda urbana?) des de la Lluna!
Una
àrea infantil, totalment invisible pels visitants sense nens, ens sorprèn més
enllà de la Muralla... Un majestuós drac presideix una atracció plena de ponts,
xarxes d’escalada i divertits tobogans multicolors. A més, custodia dues
atraccions per als més petits..., tot molt oriental, és clar: uns simpàtics
dragonets d’ullals ben esmolats i uns globus voladors patrocinats per l’empresa
Chupa Chups (morterada que deuen haver pagat...).
Els qui es maregin amb facilitat no cal ni que s’acostin a les Tea Cups, unes enormes tasses de te que giren al ritme de la música xinesa. No són de porcellana, podem estar tranquils... així que si girem amb força el volant central encara podem girar més ràpid i donar més voltes! Un centrifugat digestiu de primera...
NADAL A PORT AVENTURA (3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada