1 de març de 2013

PATUFET, ON ETS?


El conte és molt clar. En Patufet, tothom ho sap, està a la panxa del bou... on no hi neva ni plou. Però...on està el bou? Aquesta és la veritable qüestió. Sense bou no hi ha Patufet i sense Patufet no hi ha rondalla.


Els més grans de l’escola, grills i elefants, han descobert on s’amaga el bou. Està a Barcelona, però no hi poden anar caminant perquè està una mica lluny. Per això han decidit arribar-hi amb autocar. Per a molts serà la primera excursió escolar! Si sortir al pati ja és una gran diversió, fer-ho al carrer és tota una aventura!

Dins l’autocar s’asseuen en parelles i, molt disciplinats, es corden el cinturó. A en Martí li ha tocat finestra, i a primera fila, al costat de n'Antonio i de la directora de l’escola. Ups, porta’t bé Martí!


S’entretenen assajant la cançó d’en Patufet... sí, és clar, que després li hauran de cantar plegats ben fort:

Patim, patam, patum, homes i dones del carrer,
Patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.

També baden per la finestra, emocionats per l’experiència, al·lucinats pel trànsit i l’agitació matinal de la ciutat. Fins que l’autocar s’atura i obre les portes. Poc a poc, en ordre, expectants, desembarquen al carrer, just davant del Guasch Teatre on un cartell ja ho anuncia: Patim, patam, patum: el musical d’en Patufet.


Els fan passar al vestíbul del teatre, en filera, cadascú sap darrera de qui va. Que ningú es despisti. I tot seguit, cap a platea, que l’espectacle és a punt de començar. En Martí s’asseu entre na Júlia i n’Antonio. Un poquet més enllà hi ha na Bera i en Gabi; i per aquí darrera veuen na Marina i na Paula. Quins nervis! Atenció, que s’apaguen els llums...


A l’escenari apareix el vell i despistat Josepet disposat a obrir la seva botiga de queviures. La sorpresa és màxima quan descobreix una colla de nens i nenes que l’observen... Encantat de rebre aquest públic tan menut decideix contar-los la història del seu fill Patufet, del bou, i de la col. Un dels contes més populars de la tradició oral catalana mitjançant teatre, música i titelles!


El temps els ha passat volant: han rigut, han cantat, s’ho han passat de conya! Una obra divertida i educativa: ser petit o gran no importa, tot depèn de l’actitud amb què afrontem els nostres reptes!

I, vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest espectacle ja s’ha acabat... Exultants, tornen a l’escola, que aviat els toca dinar i fer la migdiada. Apostaria que molts grills somiaran en aquest petit i entremaliat nen d’esclops i barretina taral·lejant Patim, patam, patum... Això és felicitat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada