18 de febrer del 2013

CARNESTOLTES 2013


Ai, quanta raó tenia l’eriçó Max... Els grills ho tenien molt clar perquè el van sentir tota la setmana passada cantant una vegada i una altra la cançó:
Els pares, engrescats també amb la festa, seguim fil per randa les instruccions del rei carnestoltes: el dilluns barret, el dimarts corbata, el dimecres l’abric del revés, el dijous la cara pintada i el divendres... ui, ui, ui, el divendres...






El secret més ben guardat ha estat la disfressa sorpresa del divendres. En Martí, aliant-se a consciència amb les mestres, s’ha aplicat a fons a l’hora de no donar-nos cap pista. Nosaltres l’havíem de vestir de negre, res més. Entrarà a l’escola, per tant, guarnit amb uns leotards negres, que accentuen les seves cametes de pardalet, i una samarreta negra de coll alt. Més puntuals que mai, impacients per descobrir la disfressa, esperem al carrer l’aparició d’en Martí... I, per fi, apareix una divertida i somrient marieta: amb les seves antenes i una divertida capa vermella amb taques negres.



I, és clar, la cançó que canten aquestes menudes marietes, també composada per en Max, no podia ser més apropiada:

Ens encanta recollir en Martí a la sortida de l’escola. Tot i els signes evidents d’una intensa jornada que ha començat a les nou del matí, surten pel vestíbul amb una càrrega de bateria plena d’entusiasme i excitació continguda. I si, a més, coincideix en divendres hi afegeixen un plus d’agitació, com si algú els hagués advertit que és el dia de donar-ho tot. El resultat, com es preveia, una munió de marietes voletejant sense control pel carrer; una escena impagable:







Però el carnestoltes encara no s’ha acabat perquè el dissabte per la tarda, com cada any, la rua de Gràcia permetrà a tots els nens i nenes disfressar-se i participar de la festa. Els virus, per la seva banda, aprofitaran l’oportunitat per assistir a l’esdeveniment i captar noves víctimes entre els assistents més vulnerables. En Martí, amb el seu vestit de cowboy, i degudament escortat per l’Àlex Spiderman, se li esborrarà el somriure mentre passin les comparses... Quin efecte li deuen haver fet? Mai ho sabrem... Passat el tràngol, el racó de jocs del Suís, un referent per als pares i mares del barri, entretindrà gustosament al més temut de l’oest (probablement a causa d’unes patilles i unes celles desproporcionades i un bigoti sospitós).










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada