26 de juliol de 2012

FIRA DEL POBLENOU DE CERVESES ARTESANES 2012 - 1a part


Tot i que el calendari cerveser a Catalunya està quasi a la vora del col·lapse (del març ençà..., algun cap de setmana sense fires o mostres?), l’Eix Comercial del Poblenou, amb l’empenta i assessorament de la Cervecita nuestra de cada día, s’ha tret de la màniga (curta, perquè estem en ple juliol, eh...) la Fira del Poblenou de Cerveses Artesanes.


I com a tota estrena, expectació pel cartell, l’organització, l’ambient... Tornem a jugar a casa, com ja vam fer amb la també nouvinguda Barcelona Beer Festival (el maridatge de la nostra ciutat amb la cervesa artesanal sembla que funciona prou bé).

La Fira aposta per un únic dia, 21 de juliol, i una oferta contundent: 26 cerveseres artesanes, acompanyades per diversos estands d’alimentació i un escenari amb música en viu. Atenció perquè això no és una fireta d’anar per casa... És evident que arrencat amb molta força i amb una presència cervesera majúscula!


Per a preparar una mica el desembarcament d’aquest vespre he optat per acostar-me a mig matí a recollir la guia... i... d’això..., és clar, ja que estic aquí..., ehm..., podria tastar una cerveseta, o dues... , potser tres..., o quatre... glups! Però, eps, en format de mitja consumició! Aquesta és una ocurrència inèdita i excel·lent, ja que ens permet tastar moltes més cerveses al preu d’un euro cadascuna (o el got sencer, efectivament, a dos euros).

Així, en breu sessió matinal, un cop apoderat del got oficial i de la guia, em reservo a la bossa la que serà l’única ampolla que m’acompanyarà fins a casa: la Poblenovina, una American Red Ale de Dougall elaborada per a la Cervecita amb motiu d’aquesta fira. L’exclusivitat i el disseny de l’etiqueta ja s’ho val: un dibuix de l’emblemàtica Torre de les Aigües del Poblenou, mostra inequívoca de l’arquitectura industrial d’aquest barri, emmarcada en un fons vermell brillant (diuen, com la cervesa... uhmm).


Aquesta improvisada volta de reconeixement s’interromp en la primera passa al topar-me amb la carpa dels Birra 08 i la seva irresistible 08003 Barceloneta, que ja se’m va resistir a Mediona a favor de la germana gran 08015 Eixample. La benjamina, en aquesta ocasió, pretén captar l’essència d’un barri de pescadors volcat a la platja i acaronat per l’agradable brisa marina... En boca, una cervesa descaradament suau (2,8º), cítrica i veritablement refrescant. M’havien assegurat que em traslladaria a la Barceloneta..., però segueixo aquí, per sort, al carrer Llacuna del Poblenou.



La següent parada, tres carpes més enllà, la dedico als Zulogaarden i a les seves originals i sorprenents creacions. Com era d’esperar m’atrapen amb la inesperada presència d’en Chewaka; sí, el carismàtic wookie pelut de la saga Star Wars. Els Zulo’s homenatgen la mítica criatura amb una brown ale intensa i força llupolitzada: Chewakas Choice. Un dels barrils ja viatja de camí a la cantina de Mos Eisley, a Tatooine; a la vostra salut!



Els vilanovins de la Font del Diable em reclamen amb una de les novetats medionenques que no vaig poder caçar en l’estrena, fruït de la col·laboració amb Reptilian i Les Clandestines: la Tres Tristes Tigres, una doble IPA custodiada per l’habitual geyperman policia. Escumosa i d’amargor més moderada que l’anterior; una autèntica delícia.


Acabo el mostreig matinal amb una visita als Anjub, de la Ribera d’Ebre, dels qui confesso no haver tastat cap dels seus beuratges fins al dia d’avui..., demano disculpes. Em llenço de cap a la cinèfila witbier Blat Raner (ocorrent al·lusió al film de Ridley Scott): una cervesa de color groc tèrbol, consistent i poc amargant. De les millors cerveses blanques que he tastat mai: on estàs Lluïsa per a degustar-la? 


Sens dubte una rúbrica excel·lent a una escapada que havia de durar cinc minuts i..., hòstia, ja són les tres de la tarda???

(enllaç a La Fira del Poblenou de Cerveses Artesanes - 2a part)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada