1a FONT DEGUSTA - 24/03/12

‘À la ville de...’ Montornès del Vallès! Bé, intueixo que no pot estar massa lluny, però exactament...? Deixa’m que ho busqui..., ara, carai!, molt a prop, eh..., però si són veïns dels montmelonins, de puntetes es veu el Circuit de Catalunya... Home, suposo que aquí hi arribarem amb l’Ibiza, no?

I què se’ns ha perdut a nosaltres en aquesta localitat? A veure, perdut, allò que es diu perdut, res. Si de cas, encuriosits per una mostra que han estrenat, perquè és la primera edició, sota el títol Font Degusta. Ui, que clar que queda, eh... Ho explico: es tracta d’una degustació gastronòmica, a càrrec de reconeguts restauradors de la zona, combinada amb una mostra de cervesa artesana (aquí està el ganxo, ai, punyetera cervesa...).

Si el cartell de la mostra no ens enganya, l’alineació titular cervesera d’avui és prometedora: Popaire, Ausesken, Reptilian, La Vella Caravana, Moon, Glops, Demoni de Badalona i, per acabar-ho de rematar, la Bartomeus, en la seva presentació oficial.

La primera volta de reconeixement entre parades ens confirma que hem arribat a Montornès massa aviat. El matí s’exhibeix en la seva versió més estival així que, després d’un agradable cafè a la terrassa d’un bar, visitem la farmàcia de torn a la recerca d’una crema protectora solar per en Martí.

La segona passadeta per la mostra pinta molt millor. El tema degustació encara està molt verd però, per sort nostra, els mestres cerveses ja esmolen amb mestria els enllustrats tiradors. Així que, sense fer-nos pregar més, comprem el got serigrafiat per a l’ocasió a un euro i mig i asserenem la delera amb un reclam exprés de la Lluïsa (no satisfet en el recent BarcelonaBeerFestival): l’Ausesken Blanca. Amb el nostre got inaugural ens refugiem en un parc infantil a degustar la cervesa (què diuen les ordenances municipals al respecte?) mentre en Martí s’esplaia a gust. Uhm, que em penso que les cerveses de blat ni fu ni fa... (home, mai li faré un lleig a una Franziskaner ben servida, eh...); o potser és que no he tingut fortuna amb les últimes blanques que he tastat. En qualsevol cas, per evitar repetir cervesera, em tornaré a quedar amb les ganes de tastar la variant torrada d’Ausesken, que avui sí que la tenen! Però ja arribarà, ja...

Com si d’un oasi enmig del desert es tractés, en el mateix carrer de la mostra han habilitat el pati d’una escola infantil per a l’esbarjo dels més petits. No hi falta de res: un castell inflable, un munt de casetes de plàstic amb les seves portetes i finestres, una pila de tricicles, i motos, tobogans... Una iniciativa extraordinària que ens permet conciliar d’ara endavant el tast de cerveses amb els interessos d’en Martí.

Així que, els nens ens quedem al pati, mentre la Lluïsa i gotet se’n van a la caça d’una cervesa desconeguda, insòlita, lleidatana: la Vella Caravana. Uhm..., aquesta l’hem encertada, un interessant descobriment: suau, lleugera, però molt aromàtica.

La calor va en augment. En Martí està excitat amb l’agitació d’aquest parc d’atraccions inesperat. No s’ha aturat ni un instant des què hem arribat; s’ho està passant de conya! Nosaltres, com anem compartint got i cervesa, liquidem les consumicions en un obrir i tancar d’ulls. Així que ara em toca a mi avituallar, i m’agencio una Popaire Blandae Doble (Blandae prové de l’antic nom romà de Blanes). Aquests cervesers blanencs ja em van robar el cor amb la seva deliciosa Tramuntana i repeteixen èxit amb aquesta varietat més suau i gens amargant. Fantàstica. Ho tinc clar: continuaré descobrint la resta de repertori (fins a sis tipus diferents!) en la imminent Mostra Birrasana, on els popaires seran uns amfitrions de luxe.

Arrosseguem en Martí a l’exterior de l’escola. Ell s’hi quedaria, potser dues o tres hores més, entre catxarrets multicolors i molts altres fillets, assaltant joguines i corrent en totes direccions. Però tenim un puré de verdures amb vedella que reclama, a tocar de la una del migdia, tota l’atenció. Si bé els papes, que no tenen repòs, aprofitem per comprar una ampolla de Bartomeus de camí cap al bar on dinarà en Martí. I allà, entre cullerada i cullerada, glop de la cervesa que avui es presenta en societat. Hagués volgut ser més generós amb la valoració però, en aquestes primeres passes, Bartomeus està lluny de ser una cervesa amb estil i caràcter propi. Quan el més entusiasmant és la frescor, miau... He tingut l’oportunitat de felicitar els responsables d’aquest meritori projecte cerveser (que de ben segur millorarà amb el temps) i, de passada, assabentar-me de qui és el qui apareix a l’etiqueta de l’ampolla. Heu sentit mai a parlar de les desavinences entre en Bartomeus Sala i en Pere Anton de Rocacrespa? A Montornès ho escenifiquen cada any per la Festa Major...

A jutjar pel tràfec de plats amunt i avall diria que s’ha obert la veda del menjar, que després de tanta cerveseta farà un favor a més d’un. Els tiquets de menjar costen tres euros i et permeten triar qualsevol dels plats que ja espera en les atapeïdes parades de degustació. I mai ens fotrem un arròs caldós amb sípia i calamar a seques... Dic jo que haurem de cercar alguna cosa per beure; aviam què hi ha per aquí... Mira, una cervesera de Lliçà de Munt serà perfecte. I literalment ho és: aromàtica i amargant pel seu gust a cafè i xocolata. He assaborit la Moon Three Threads amb la pausa que es mereix una cervesa excel·lent. M’he recreat a consciència, coneixedor de què s’està acabant la nostra visita al Font Degusta.

L’assistència d’aficionats i curiosos ha estat notable en aquesta debutant mostra cervesera. Si es tractava d’acostar al públic el treball dels elaboradors catalans, missió complerta. He reservat per a millor ocasió la badalonina Demoni, que pel nom promet emocions fortes... i la vendrellenca Reptilian, de qui ja vaig tastar la varietat de blat al BBF.

D’acord Martí, abans d’agafar el cotxe i tornar a casa, una estoneta de parc... així t’acabaràs de rebentar... Suposo que dormiràs com un angelet fins a Barcelona, oi?