24 de febrer de 2017

ESCAPADA A LA NEU - 18/02/2017

Sempre ha estat així: si la neu no va a Barcelona, Barcelona va a la neu. Nosaltres hi anirem amb el mínim esforç possible, no fos cas que ens confonguessin… Hem pidolat per la indumentària oportuna (gràcies!), i hem mesurat el camí més curt des de casa a algun paisatge nevat que ens permeti, per aquest ordre: llençar-nos muntanya avall amb trineus, aixecar un ninot de neu, i desafiar-nos en una guerra on tot s’hi valgui (menys atacar a la cara…).



En la vessant prepirinenca de la província de Barcelona, a dues passes de Berga, s’amaga l’antiga estació d’esquí dels Rasos de Peguera que, suspenent els esports d’hivern per manca de neu, impulsà de rebot l’allau de famílies 'pixapins' amb aversió absoluta a les pistes, forfaits, remuntadors i sobretot a les odioses multituds addictes.


Així que ens hem satisfet a gust baixant per les pendents amb trineu... El primer descens em serveix per a avaluar riscos i precaucions necessàries (que els trineus els carrega el diable!), i l’enèsima pujada i baixada per a extenuar-me incomprensiblement (que demà matí corro la Maratest!). Tant bé ens ho passem bé i riem damunt la neu que m’oblido de la meva insensatesa...





Ens allunyem tant com podem del Coll del Sant Crist, a 1836 metres d’alçada, per a trobar un racó prou íntim per a donar vida al nostre ninot de neu. Martí i Arnau, tant experimentats amb castells de sorra, s’apliquen avui a consciència amb la neu: primer el cos i després el cap... El més divertit és dibuixar-li la cara amb dues pinyes als ulls, una pastanaga al nas i una branca com a boca. La resta d’accessoris també són ben divertits: xapes de cervesa com a botons d’abric i una divertida bufanda al coll.


 




Última baixada amb trineu, de comiat... i aperitiu damunt la neu. I encara hi falta l’últim plat (i mai millor dit)..., típicament berguedà, el que demanem al restaurant Els Roures, una degustació sensacional d’entrants calents d’hivern: patates emmascarades, pèsols negres i blat de moro escairat!



Enllaç a:

22 de febrer de 2017

'THESE LITTLE TOWN BLUES (...)'

I amb el 20 de febrer, que segueix a l’últim post, encara m’enredo més... perquè aquell dia vam descobrim els altres districtes de Noya York, més enllà de Manhattan, amb l’apassionant excursió guiada ‘Contrastes de Nueva York’.


Ens allunyem de les onades turístiques per a conèixer la ciutat que es desplega a l’altra banda del riu. Per això el tour fuig de l’illa per a endinsar-se en el borough del Bronx. Aquest és el barri dels més dolentots de Nova York, força perillós en altres temps...


En realitat encara es nodreix de llegendes del passat i, a banda d’un escenari caòtic i descuidat, hi trobem molts llatins i afroamericans, i... sense desmerèixer, una autèntica galeria d’art urbà on, a més de les típiques sabatilles penjades dels cables d’electricitat (diuen, com a resultat d’ajusts de comptes entre bandes...), contemplar els murals-graffiti de denúncia més populars...



Ens aturem també a l’impressionant estadi dels New York Yankees, emplaçat al South Bronx, on es descobrí el talent del popular DiMaggio... i, de passada, la cinematogràfica comisaria de Fort Apache (malgrat serà impossible creuar-nos amb Paul Newman).



Abandonem el bressol del rap i del hip-hop per a perdre’ns per l’elegant i exclusiu districte multicultural de Queens, on s’aixeca el complex tennístic de Flushing Meadows, seu del Grand Slam U.S.Open americà. Encara hi ha oportunitat d’abordar els barris de Williamsburg i Crown Heights del gegantí Brooklyn per a al·lucinar amb les comunitats jueves ortodoxes que hi viuen. És dissabte, dia de repòs o shabbat jueu, així que justament avui es multipliquen pel carrer, amb les seves tradicionals vestimentes negres i característics rínxols... Ni rastre d’il·lustres nadius locals: ni Barbra Streisand, ni Eddie Murphy, ni Woody Allen, ni Michael Jordan...



El tour, en aquest recorregut circular, retorna a Manhattan pel Pont de Brooklyn... i ens incita a esplaiar-nos lliurement pels imprescindibles Soho, Little Italy i Chinatown. Seguim amb els contrastos...



El lliure deambuleig ens acosta al Lower East Side, i a un dels delis més antics i concorreguts de la ciutat, famós per l’orgasme fingit de Meg Ryan a la pel·lícula ‘When Harry met Sally’, però sobretot pels sandvitxos gegants de pastrami que... uhm... certifico: són deliciosos! ‘Katz’s, that’s all’, apareix al rètol de la façana! La Lluïsa, justament, s’ha assegut en el lloc exacte de la popular seqüència cinematogràfica... puc assegurar que si Sally hagués provat el pastrami no hagués hagut de fingir res.





I per a rematar aquesta jornada excepcional remuntem cinquanta carrers per l’emblemàtica avinguda longitudinal de Broadway, sobrepassant l’espectacular epicentre de Times Square, per a gaudir d’una experiència ben insòlita al popular Ellen’s Stardust Diner! Els propis cambrers, entre plat i plat, ens sorprenen amb èxits musicals de l’escena teatral en directe!, tant a prop nostre que fins podem interpretar conjuntament alguna cançó...





‘Llàstima que, de tot plegat', abans d'ahir (20 de febrer) ‘es complissin EXACTAMENT set (meravellosos) anys!’

20 de febrer de 2017

'(...) I WANT TO BE A PART OF IT.'


Catxis… he obert la caixa dels trons, i la dels que espeteguen fort... perquè si divendres viatjava set anys enrere per a plantar-me enmig d’un partit de la NBA, al mític pavelló del Madison Square Garden!, avui rememoro l’endemà i l’altre, perduts en una jungla de cotxes i gratacels... meravellats i atordits alhora.


Em rendeixo, de nou, al deliri d’aquesta ciutat inabastable, capturant records de la nostra singladura pel downtown novaiorquès.



I en aquesta sublim fantasia recupero flaixos magnífics i inesborrables. M’assalta el ferry gratuït d’Staten Island que ens permet saludar cara a cara la hipnòtica Estàtua de la Llibertat i gaudir alhora de l’emblemàtic skyline de Manhattan,...



...l’ambient commovedor al voltant de Wall Street, al cor de Financial District: l’edifici de la Borsa, el desolador cràter de la Zona Zero, el contrast de la fràgil Trinity Church als peus dels incomptables gratacels,...




...les meravelloses singladures per l’asfalt del Baix Manhattan, remuntant els escenaris de ChinaTown, Little Italy, Soho o Tribeca,...





...les merescudes pauses i la deliciosa distensió pel pulmó verd de Central Park...



...les impressionants panoràmiques des dels icònics sostres de la ciutat: la terrassa del pis 86 de l’Empire State Building i al mirador Top of the Rock del Rockefeller Center al pis setanta...



...la popular estampa del pont de Brooklyn suspès amb cables d’acer damunt l’East River...



...l’ocurrent restaurant de marisc Bubba Gump, inspirat en la sublim pel·lícula Forrest Gump...


...i la màgia de l'escena teatral de Mary Poppins i Mamma Mia a Broadway.


‘Llàstima que, de tot plegat', ahir i abans d'ahir (18 i 19 de febrer) ‘es complissin EXACTAMENT set (meravellosos) anys!’