28 de maig de 2017

MONTSENY, EPÍLEG FINAL: EXCURSIÓ PER LA RIERA DE MARTINET

No deixarem perdre aquest paradís, avui que el tenim a tocar... així que ens apropem al poble veí d'Aiguafreda, amb absoluta premeditació, per a continuar gaudint d'una dia magnífic pel Montseny... ara seduïts per una excursió fàcil i agradable que ressegueix la riera de Martinet.



Perseguim les indicacions del circuit de color taronja (amb l'al·licient d'algunes pinces i marcadors d'una ruta d'orientació que ens anem creuant!), ben a prop de la frondosa ribera i dels gorgs de la riera. Entre tants alzinars i rouredes també busquem gripaus, esquirols, toixons... i qui sap si ens creuarem amb algun porc senglar despistat.



Creuem la riera per un bonic pont de fusta i remuntem la Vall per unes escales de fusta, amb l'ajuda d'una oportuna corda... Enllacem amb una pista força assolellada i, amb l'entreteniment de flors i papallones, arribem per fi a una curiosa masia envoltada d'insòlites escultures.



Tornem a creuar la riera i ara... ara toca fer cames! L'ascensió fins al poble d'Aiguafreda de Dalt és contundent, tot i que l'església ens acull fantàsticament en el seu pati annex, on hi ha disposades unes taules de fusta ideals per al dinar de pícnic que carrega la meva soferta esquena.



Amb la panxa ben plena explorem aquest conjunt monumental (església, cova-cripta, rectoria, cementiri i comunidor), catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local, i decidim continuar per la pista (que ara ja perd alçada...) per a enllestir aquest magnífic recorregut circular d'uns sis quilòmetres,,, Dins del cotxe, ni caldria que ho digués, en compto tres que dormen i només un despert...




25 de maig de 2017

MONTSENY, ACTE 2: CURSA DE LA CERVESA

Tal dia com avui, vint-i cinc anys enrere, l’irrepetible Barça del Dream Team es refundà gloriosament damunt la gespa de Wembley, en una nit londinenca inoblidable: ‘toca Stoichkov, para Bakero, pica Koeman...’; i tal dia com avui, però retrocedint només deu anys, nasqué una cervesera prodigiosa al poble de Sant Miquel de Balenyà... oportú enclavament a la falda del Montseny.



Cervesa del Montseny, amb motiu d’aquest 10è aniversari, ha organitzat un Open Day ple d’activitats: portes obertes a la fàbrica, degustació de cerveses convidades (a més de l’exquisit repertori de les ‘Montseny’, per descomptat...), actuacions de castellers i bastoners, música en directe, i... la primera edició de la Cursa de la Cervesa!



Una fórmula inèdita i sorprenent: un cros de 10 quilòmetres, circular, amb sortida i arribada a la seu cervesera que, amb el ferm compromís de promoure l’esport i el consum moderat i responsable de cervesa artesana, disposa quatre avituallaments insòlits...


Davant l’expectació d’una estrena tant excepcional, ens congreguem davant les portes de la fàbrica del Montseny... ben a prop de la renglera de sortidors que dispensarà l’assortit cerveser. Arrenquem damunt l’asfalt del polígon amb un quart d’hora de retard, per a enllaçar amb un camí que ens permetrà creuar les vies del tren i continuar, ara sí, per camins de terra entre camps de conreu. M’he deixat endur per un ritme frenètic, que em passarà factura més endavant..., per a posicionar-me en el grup capdavanter, i reconèixer allà al fons (quilòmetre 2,5) la carpa del primer avituallament: una degustació de 10cl de Montseny Blat!






Malgrat la promesa d’un circuit planer i apte per a tothom, fa estona que s’alternen els trams de pujada (on trec la llengua) amb altres de baixada (on recupero). No és una cursa per a competir!, em repeteixo inútilment, sinó per a gaudir d’una aposta festiva i innovadora. Davant meu pràcticament ningú s’atura al segon avituallament (quilòmetre 5), i amb això un servidor no fa bromes ni tonteries: segon tast de 10cl... de Montseny Malta!


Wuauh, no hi ha millor estímul ni al·licient... (malgrat segueixen els continus puja-baixa aparentment inofensius), així que resisteixo al maleït ritme per a donar-me el gust plàcid i seré en el proper avituallament: la Montseny Negra! Suporto l’envestida i ímpetu d’alguns perseguidors, que m’avancen sense contemplacions mentre em rendeixo a assaborir tranquil·lament aquesta deliciosa stout.

Últim tram del cros, amb aquest desconcertant regust maltós i torrefacte dins la boca... Distingeixo a la llunyania el polígon industrial de Sant Miquel de Balenyà, mentre resseguim les vies del tren..., per a encaixar una llarga recta d’arribada des d’on veig l’arc inflable d’arribada. Esprint final i... (allà hi ha en Martí i n’Arnau!) encaixada de mans a la menuda afició, incondicional, que espera excitada l’arribada dels corredors.



Somriures, petonets, i màxima satisfacció: vint-i-tresena posició general, amb un temps final de 42’17’’ (aturades incloses!). Encara esbufegant m’acosto a la carpa de l’avituallament final: una consumició de Montseny Lupulus acompanyada d’un entrepà de botifarra!




Segueix festa, música i gegants! Passegem entre gloriosos fermentadors, dipòsits i alambins...






...i descobrim les entranyes d’una cervesera tant reconeguda, abans de lliurar-nos a l’oferta birraire de l’exterior. Brindem d’inici amb la doble IPA Pirata incendiària de Súria Ay Carmela, i repetim brindis amb una imperial brown ale envellida en bótes de bourbon, exquisida col·laboració local amb els ianquis Against the Grain... I encara un altre brindis de l'Edbeer Maracuya's Edition... sempre trobem motius poderosos per anar brindant.




Sembla que les llargues cues en l’avituallament final han generat força malestar i disgust entre els corredors afectats...; es diria únic aspecte negatiu en l’estrena d’aquesta cursa, que potser ha vist desbordada la previsió de participació (més de sis-cents corredors!). Nosaltres, en aquesta incòmode conjuntura, ens anem totalment reconfortats (amb una ampolla de la cervesa commemorativa de l’aniversari FlorAle sota el braç) cap a l’última part d’aquest meravellós espectacle al Montseny en dos actes (Gualba i Sant Miquel de Balenyà) i un sensacional epíleg final (a Aiguafreda)...



22 de maig de 2017

MONTSENY, ACTE 1: PARC DE GUALBA

No més de seixanta hectàrees dins del Parc Natural del Montseny, explotades pel RACC des de l’any 1976, m’inspiren dolços records d’infantesa, on es barregen flaixos de costellades amb rierols, excursions i jocs compartits amb amiguets trenta anys més joves...

L’ajuntament de Gualba rescatà el model deficitari del RACC per a dinamitzar l’esplendor d’aquest espai lúdic natural i..., una generació més tard, aterro de nou al lloc dels fets amb la Lluïsa i els menuts Martí i Arnau.



L’oportunitat de redescobrir el Parc amb una altra família, i el bon temps..., ens han empès de nou a la zona de pícnic amb barbacoes, a la riera de Gualba, i a l’habitual itinerari pel bosc...


Emprenem el Camí de la Riera, d’inici pla i sense dificultats, que voreja la riera i ens entreté perseguint fonts: la de l’Arbre, la de la Molsa, la de la Granota, la dels Ocells, i la del Senglar!


El camí es torna més pedregós i exigent, just després d’una resclosa que regula el cabal de l’aigua riera avall... Uns quants zigs-zags força pronunciats ens permeten arribar al Mirador del Salt on, a més d’una vista excel·lent del Parc i de la popular cascada de Gualba (de més de cent metres!), comprovem com al fons amenaça una tempesta...


Segueix un continu descens, per fi, pel Camí groc, els dels Esquirols, passant ben a prop d’una tanca deserta de senglars (on recordo trenta anys enrere s’amuntonaven força senglars...) i de l’antiga estació del Cremallera de Montserrat (també sense l’atractiu del vagó original que recordo, malauradament destruït pels incendis de l’any 1994).


Després de quasi dues hores d’excursió... és hora de preparar l’aperitiu, amb un ull posat a la barbacoa i l’altre als núvols que s’acosten... Afegim llenya menuda al feix que hem pagat, mentre Martí i Arnau gaudeixen amagant-se i escalant rampes del bosc i saltant de pedra en pedra d’un costat a l’altre del rierol...; avui tocarà dutxa (i rentadora) especial 'premium'!



Quan s’insinua una treva (fins sembla que surt el Sol) dinem de costelles de xai i botifarres a la brasa, d’un deliciós brownie i d’uns quants gelats... abans de compartir un cafè de cloenda a la plaça Major del poble de Gualba. Un dia sensacional, amb certa enyorança de temps passats...



17 de maig de 2017

GRÀCIA OF THRONES

Hem sortit de caça, per a capturar més cromos d’aquesta particular col·lecció d’street art pel barri de Gràcia... Hem reconegut ràpidament als nous exemplars, perquè Axel Colours manté per descomptat l’estil, i també el patró serièfil: mostrant en primer pla damunt d’una persiana algun dels més populars protagonistes... de Breaking Bad, de The Walking Dead, i avui... de Game of Thrones!




Un compendi imprescindible... que ha inspirat, de moment, cinc grafits magistrals. En la última expedició hem sumat dues noves adquisicions, provinents de l’imaginari de la cadena HBO, però nascuts en la fantasia de l’escriptor George R. Martin. La crítica és excel·lent i l’expectació pels propers capítols de la setena temporada és majúscula.

Des de l’exili de Targaryen, en aquesta constant lluita dinàstica per a recuperar el tron perdut, es mostra ben a prop de casa nostra, tant atractiva com sempre: Daenerys Targaryen!




I, només unes quantes passes més enllà, trobem al fill bastard del superb Guardià del Nord, Eddard Stark. John Snow custodia fidelment el Mur (des d’ara també una persiana), i també aquí es mostra afligit i decebut...



Però... això no és tot, sembla que pel barri s’amaga encara una altra sorpresa, un ou de pasqua final... per als més insistents i infatigables...


16 de maig de 2017

'QUI VA INVENTAR LES PARAULES?'

Ahir vespre... allargassats de nou en aquest adorable llitet infantil, encara coberts per un agradable jaç protector, compartíem la rendició inevitable, el ritual que ens acompanya al merescut descans i al feliç somni... Però en la serenitat i placidesa d’aquella suggeridora penombra, indefugible, en Martí m’assaltà amb un dubte sobrevingut, que em desvetllà:

‘Papa...’ – preguntà en Martí- ‘Qui va inventar les paraules?’ Llarga pausa: ‘...segur que Déu va crear dues persones perquè inventessin les paraules de Roma, de Copenhage, d’Itàlia...’ –seguia en Martí amb la seva tesi- ‘¿...però com parlaven aquestes dues persones entre elles? Crec que la primera paraula que devien inventar va ser ‘dinosaure’, perquè són molt antics...’

No hi ha rèplica ni contrarèplica, ni maniobra ni reacció... només perplexitat i admiració. Ho he redactat íntegre, el més literal possible... En Martí, alliberat d’aquest neguit transcendental, s’ha deixat abraçar finalment pels braços de Morfeu... però aquí un servidor, encara atordit, segueix donant voltes a una exposició magistral i d’una lógica irrefutable al per què de tot plegat, en una reflexió curiosa, tant surrealista com fonamental. Ell fa estona que dorm, jo encara no..
.


9 de maig de 2017

BIRRASANA 2017

La bonança primaveral, a més de roges roselles o brillants orenetes, ens duu un munt de fires de cervesa artesana. El popular Barcelona Beer Festival només fou un avanç de temporada, un excel·lent escalfament per a descarregar tensions i evitar sobrecàrregues... en previsió de l’esclat de mostres cerveseres que es aviat es desplegaran per passeigs, parcs i places de Catalunya.



Així, l’endemà d’una impossible (per inoportuna) Fira de la Cervesa Artesana a Begues, per fi emergeix un dels plats forts del calendari, fantàsticament emplaçat en la Costa Brava. El Festival de Birrasana, enguany, ens sorprèn en un nou emplaçament... i es trasllada de l’habitual passeig marítim de Blanes al del veí de Lloret de Mar.


A dues passes de la platja lloretenca més extensa, i als peus d’aquesta muntanya on resisteix el magnífic Castell de Sant Joan, amb les seves torres imponents (carregades de cervesa i assaltades per llúpols salvatges, segons suggereix la imatge promocional del certamen), s’estén el preuat botí cerveser... sota l’enorme carpa de la discòrdia: uns enyoren l’escenari natural a l’aire lliure d’edicions passades, mentre altres s’alleugen en la comoditat que proveeix l’envelat.


Darrera l’extensíssima i gloriosa barra cervesera s’emparen més de trenta productors artesans, de generosa representació i varietat d’estils... Dubtem en l'alineació de sortida, en aquest confús debut a Lloret, tant excitant i odiós alhora. La Lluïsa opta per una arrencada conservadora amb la rossa belga Voilà dels barcelonins d'Edge Brewing, mentre que el menda s'escapa decidit a Hamburg on la cervesera Buddelship Braverei em sorprèn amb una sublim Smoked Wheat Ale.




Un inici excepcional, difícil de rebatre... que procurem mantenir amb la belgian tripel de Schuppenboer de Het Nest i amb la producció fruit ale Vinya Hop de l'amfitriona blanenca Marina.




Ens aventurem a la intempèrie lloretenca, potser amb ànims d'assaltar la fortalesa del penyal, potser només per a acostar-nos-hi i recórrer un tram de l'excepcional (i costerut) Camí de Ronda que voreja la costa... ni que sigui per justificar un aperitiu imminent.






Tornem a cobert, dins la carpa... i reemprenem la marxa cervesera ('per continuar, atura't!') amb dues IPA's peninsulars: els malaguenys 3 Monos Craft Beer ens sedueixen amb la double red IPA Vito Hopleone, i des d'Irun repetim ascens a Larrun amb la Imperial IPA de Bidassoa Basque Brewery.



'Happy beer' a l'estand d'Edge Brewing... que obsequia als feligresos assistents a un tast gratuït de la nouvinguda 6 Barrel New England pale ale, que aparellem amorosament amb una la suprema imperial stout Dekadents amb vainilla i panses de la cervesera d'Estònia Pühaste.



Acompanyem el dinar amb la peach berliner weisse Disco Sour de la noruega Austmann i l'stout Conxuro dels gallecs Faxilda, mentre ja insinuem la consumició final...



Repeteix merescudament 3 Monos, amb la New Englang IPA Monkey Python's i, potser per a oblidar la desmesura amb lavanda en el beuratge dels navarresos de Naparbcn, ens acomiadem definitivament amb la infal·lible brown ale Tramuntana dels col·legues blanencs de Popaire.



Un retrobament fantàstic amb la vella coneguda Birrasana… Impecable, malgrat la carpa (que ens priva d’un entorn privilegiat…), i malgrat el canvi de seu… només a set quilòmetres de Blanes (¿un per cada edició del Festival?). Lloret de Mar, tot i el seu polèmic model turístic (benedicció i maldició alhora…), té prou arguments per a enorgullir-se i reivindicar el seu entorn natural tant extraordinari i desconegut.