19 de novembre de 2017

...AL MERCAT DOMINICAL DE SANT ANTONI

Amb la mateixa passió, amb el mateix neguit, i amb la mateixa il·lusió amb que ho recordo trenta anys enrere, em presento novament en la insòlita ubicació (provisional) del mercat dominical de Sant Antoni, enmig del carrer d’Urgell... Sota la immensa carpa em retrobo amb la nostàlgia i complaença d’una tradició que ha captivat a diverses generacions.

Avui, acompanyat per la Lluïsa i en Martí i n’Arnau, ni sóc l’infant impacient que perseguia els darrers cromos de la col·lecció den Willy Fog o d’Artacan, ni l’adolescent que pretenia edicions especials de la lliga de bàsquet nord-americana, o rareses descatalogades de pel·lícules dels anys noranta... sinó un papa convençut de la màgia d’un espai on cadascú troba allò que cerca.


Passegem entre les parades, entre munts de llibres i revistes, enmig d’un aparent caos, desgavellat i ranci, que em retorna immediatament al passat... mentre escodrinyem qualsevol indici de compra-venda de cromos. Malgrat la presència és testimonial, respecte a l’auge dels llunyans vuitanta, ensopeguem en un racó del mercat amb un milicià indeleble que té desplegada l’abasta artilleria de la lliga de futbol espanyola, amb alguna altra minúcia de Marvel i Pokémon... però ni rastre de la nostra col·lecció de Disney Pixar.


Tenim la missió complicada, més encara quan en les cruïlles perifèriques de lliure intercanvi entre particulars... tot segueix monopolitzat pel futbol. Desconcertats i abatuts per una estrena desafortunada, quasi al punt de marxar... apareixen un avi i el seu net rastrejant la nostra col·lecció!

Desenfundem les piles respectives de cromos repetits i per fi en Martí reprodueix l’estimable cantarella murmurejada del ‘tengui’ i... ‘falti’!


Ni li cal la clàssica llista, de tant segur com està en Martí dels cromos que li falten... Segueix recitant, ben ufanós en cada troballa, mentre s'afegeixen dues famílies més... consolidant un nucli insospitat de cercadors de Disney. I com qui no vol la cosa, entre els sobres que hem anat arreplegant de totes bandes i el botí d'avui... en Martí ha acabat la seva primera col·lecció de cromos: Disney-Pixar!


 

...com jo vaig fer amb cinc anys, el novembre de l'any 1982... segons certifica l'anotació oportuna en l'àlbum de D'Artacán y los tres mosqueperros!



...dins la caixa dels tresors d'infantesa, custodiada a ultrança a casa de la meva mare, també apareixen el segon àlbum (E.T. el Extra-Terrestre), acabat el març de 1983, i el tercer (Belfy y Lillibit), acabat l'agost del mateix any. Un podi personal formidable, on es sumarien tantíssims altres àlbums...


I per a celebrar-ho, tant a prop ens trobem que suposaria un ultratge majúscul, abordem la Fàbrica Moritz de la ronda de Sant Antoni... per a brindar amb l'emblemàtica i saborosa porter Negra i, de passada, per a passejar pel soterrani entre els tancs de formigó de l'antiga fàbrica... salut!




15 de novembre de 2017

CURSA DE LA DONA 2017...

La moda per córrer, tant estesa i espremuda en la ciutat de Barcelona, es mostra per enèsima ocasió en aquest tomb gèlid de meitats de novembre per a reivindicar una passió que escapa del monopoli masculí. La presència femenina, tenyida avui de rosa (reforçant l’estereotip sexista), cobreix l’esplanada de l’avinguda Maria Cristina i escampa l’onada esportiva per la Gran Via fins al passeig de Sant Joan, i tanca el recorregut per la ronda de Sant Pere, Sepúlveda i Viladomat, i afegeix un toc picant en l’ascens per l’avinguda del Paral·lel i pel carrer de Lleida. Vuit quilòmetres ben festius, plens de somriures, i de lluita contra el càncer de mama.



En Martí i n’Arnau, un cop posposada la hipnosi dels catàlegs inspiradors de joguines que s’acumulen per casa, s’afanyen de valent per a caçar a la mama en la recta d’arribada de l’avinguda Rius i Taulet. Des de la nostra posició de privilegi enxampem a la Lluïsa de miracle, enmig d’un esvalot impossible.



Resseguim la zona reservada a les corredores fins a abordar la nostra campiona!


L’immens espai de la fira de la Cursa de la Dona, a la plaça de l’Univers de la Fira de Barcelona on es desplegava la carpa salvatge de l’Oktoberfest, avui se’l reparteixen patrocinadors i espònsors.


La bonança de mig matí ens empeny al mirador del Centre Comercial de Les Arenas de la plaça d’Espanya... des d’on contemplem una panoràmica rosa inequívoca, i ens conjurem a endinsar-nos al barri, Floridablanca enllà, amb una clara consigna i propòsit...: el mercat dominical de Sant Antoni!



8 de novembre de 2017

XXXVIIa CURSA DE L'AMISTAT - 1/11/17 - 1h23'13''

Com nens en vigília de Reis, molts esperem la Cursa de l’Amistat amb ànsia i nerviosisme... El reconeixement i lloança és unànime: cada u de novembre, dalt de tot de Montjuïc, es celebra la festa major anual entre corredors. La comunitat de participants, tant fidel i voluntariosa, s’escampa exultant resseguint el fossar del Castell. Els més convençuts insistim amb el ritual previst: salutacions, somriures còmplices, foto d’equip al pont de la façana del Castell, i motxilla a la furgoneta del guarda-roba mòbil. Tant imprescindibles són els cops d’ull a la impressionant panorámica crepuscular portuària, amb l’horitzó mediterrani de fons... com inevitables són les corredisses dels qui han coronat Montjuïc amb el temps massa just i esbufeguen abans de sortir, somnolentes víctimes d’una logística complicada.



Rere la línia d’un oportú contrasentit en l’empedrat del paviment davant del Castell, assentim a l’inaudible missatge de Myrna Mates, coregem un tímid compte enrere i arrenquem muntanya avall... molt lleugers i somrients al pas per la Fundació Miró, per l’Estadi Olímpic, pel Poble Espanyol, ...estupefactes davant d'una tribu local que fa cua per accedir al Saló del Manga (desconcerta el fervor surrealista d’en Pikachu), ...i alleujats davant del Parc de Bombers del carrer Lleida ('els bombers sempre seran nostres').


Creuar l’avinguda Paral·lel és sotmetre's a l'ascens perpetu, a l'eterna pujada (sostinguda i contínua) fins a l'arc d'arribada. Els reincidents, també els debutants, saben que no hi ha concessions: ens segresta el carrer d’Entença fins a l’avinguda Diagonal, continuem passeig de Sant Joan Bosco amunt, i seguim escalant Major de Sarrià fins a la ronda de Dalt.



A la carretera de Vallvidrera canviem de xip; segon acte: canvi d'escenari i d'estratègia. Cadascú fa balanç: molts abaixen el ritme, altres el mantenen, i només alguns premem l'accelerador. El desnivell mai és diabòlic, però sí exigent... Passem de llarg Vallvidrera, i la Torre de Collserola, per a encara allargar l'agonia fins al Gran Hotel La Florida. Redrecem finalment i accedim al Parc del Tibidabo pel Camí del Cel... i poc més enllà de la Torre de les Aigües, ben a prop de l'emblemàtic i recentment rehabilitat Avió del Tibidabo, creuo la meta amb un temps d'1h23'13''. Màxima satisfacció i comiats sota la Talaia... Abans es refredin les cames m'escapo a casa trotant muntanya avall, amb el consol d'un matí excel·lent i la certesa que ja queda menys per a la propera edició de la Montjuïc-Tibidabo!



5 de novembre de 2017

39è CROS POPULAR DE SANTS - 29/10/17 - sc.

Han passat llista... i ens hi han trobat, per cinquè any consecutiu: tornem al barri de Sants, tornem al Cros Popular de Sants! Novament perseguim la Rambla del Brasil (més amunt de Carles III, i més avall de Badal...) per a recollir els dorsals de la magnífica versió infantil, fins als sis anys!, del Petit Cros.


Reconeixem i apamem el recorregut, procurem sempre fer-ho..., de poc més de quatre-cents metres. N'Arnau consolida la distància, però en Martí està a només uns quants dies de fer el salt a l'estimable distància de la Centpeus: 1.609 metres!



No caldria ni dir que hem saludat com es mereix a la representació habitual de gegants del barri: avui els ha tocat al gegantet Pol i a la geganta Núria Feliu.



Tot preparat: nervis, emoció, i molts somriures. Botzina... i a còrrer! Els més important: no caure ni prendre mal en aquesta esbojarrada sortida, i sobretot gaudir de la cursa i de l'ambient!


I, de pujada pel passeig central, arriben els menuts corredors.



L'actitud de tots ells ha estat encomiable, joveníssimes promeses de l'esport, per això s'han guanyat uns glopets d'aigua, una merescuda medalla, i una saborosa coca amb xocolata (per gentilesa del Mercat de Sants...). Som-hi campions!



2 de novembre de 2017

TARDOR AL MONTSENY

Primavera és al Corte Inglés, com la tardor al Montseny... un esclat de propostes i reclams, d’ofertes i atractius, una oportunitat d’abordatge ‘tumultuós’ de curiosos i visitants (a Santa Fe fins s’han decidit a regular el desembarcament d’excursionistes, boletaires i ‘pixapins’, quin horror...).

La radiant previsió meteorològica de finals d’octubre ens empeny a escapar-nos a la muntanya, prèvia aturada als Angelets de Sobrevia, un sorprenent refugi gastronòmic al poble de Sant Miquel de Balenyà, de generosos esmorzars de forquilla i un agradable ambient de cuina de barbacoa tradicional, enmig d’una decoració insòlita i sorprenent (molta atenció al confessionari del lavabo...).


No perdem l’oportunitat d’embotir un parell de cerveses artesanes del Montseny dins del sarró, tant a prop ens trobem de l’obrador..., abans d’emprendre ruta amb cotxe cap als pobles de Seva, el Brull, i el popular port de muntanya de Collformic... des d’on iniciem el descens cap al nostre objectiu: la Hípica de Can Marc, a la vora de Santa Maria de Palautordera.



Sortegem l’esvalot d’Aiguafreda i les processons d’ascens al Matagalls i Turó de l’Home per a endinsar-nos per un sender bosc amunt... disposats a conquerir la fortalesa del Castell de Montclús! El primer escull, només començar la marxa, és la riera del Tordera... que ens obligarà a fer equilibris per a no mullar-nos els peus.



Prova superada! Ara seguirem per un sender que s’enfila suaument pel mig d’un bosc vençut per la tardor...: catifes de fulles, moltes rogenques, alguns bolets sospitosos, i un escenari de llums i colors molt premonitoris. Els nostres petits exploradors s’esplaien a gust...






Una mica més amunt topem amb un pla sorprenent ple d’eucaliptus, altíssims... i un còmode zig-zag que ens duu directes al castell.



A la fi distingim a mà esquerra les restes d’una edificació propera al Castell, i davant nostre, ja dalt de tot, els murs de la fortalesa medieval de Montclús, amb una torre circular imponent. Sense ànim d’ofendre: l’estructura exterior m’ha recordat al castell escocès de Doune... demano disculpes.




En l’interior, de lliure accés, poca cosa a veure... només aparents estances en runes, pedres i més pedres, i unes panoràmiques realment espectaculars.



Resseguint el perímetre del Castell, a la recerca d’un nou tresor que es resisteix... enxampem l’entrada a un túnel en un nivel inferior... que sembla que a mesura que s’enfonsa es va estrenyent fins a desembocar en una angoixant cambra de difícil accés. Ben a prop decidim desplegar el nostre aperitiu així que, a més de les inevitables patates i ganxitos, donem llum verda a les irresistibles cerveses artesanes del Montseny: la intensa i tostadeta Malta i la brown ale de temporada Castanya (‘Pujol de Muntanya de Viladrau’). Dues versions oportuníssimes, delicioses, espaterrants...




Aquesta pausa ens ha servit per a il·luminar el camí al tresor entravessat, lliurant-nos a noves premonicions i... encertant l’amagatall precís i registrant la nostra troballa al logbook.



Seguint la ruta circular prevista arribem a la capella romànica de Santa Margarida, moment en què redrecem camí i perdem alçada... arribarà el moment, baix de tot, de creuar novament la riera, a poques passes de finalitzar l'excursió.



Tant a prop estem de la Fira Medieval de Sant Esteve de Palautordera que no ens resistim a donar-hi un tomb... mentre perseguim un espai per al nostre pícnic. El café i l'adorable companyia final, improvisada, recau en una casa rural preciosa, enmig de la plana que s'aboca al Parc litoral del Montnegre i el Corredor. Un punt final de tardor al Montseny excel·lent.