21 de febrer de 2018

'SOM ELS BOMBERS...'

N’Arnau pertany al cos de bombers de P4 de La Salle Gràcia (com en Martí a la tropa de fantasmes de segon de primària...), per això fa temps que volem visitar l’Espai museístic i divulgatiu del carrer de Lleida de Barcelona, en el magnífic edifici aixecat amb motiu de l’Exposició Universal per a acollir l’històric parc del Poble-Sec (en actiu fins l’any 2000).


Ens animem amb l’activitat familiar dinamitzada ‘Bombers, qui, què, com’ per a explorar a fons (gimcana inclosa!) els espais de l’antiga caserna distribuïda en dues plantes i una singular torre de pràctiques. Amb els Quaderns de Bomber a la mà, descobrim històrics vehicles d'extinció com la popular Genoveva i la joia de vapor Merryweather...





Ens sorprenen els elements d’exposició: com l’aparell eixamplador de cascs de bombers, l’evolució dels extintors, els uniformes de servei segons el tipus d’actuació, i el truc mnemotècnic per a mai oblidar el telèfon d’emergències (boca, nas, ulls - 112)...



Ens apassiona el sistema de connexió rácor: un enginy de patent catalana (reconegut mundialment!) per a uniformitzar el sistema d’acoblament de les manegues a qualsevol tanc d’aigua. Ens fascinen les quatre barres (malauradament inhabilitades) per on lliscaven els bombers en cas d’emergència, com l’exposició de maquetes de cotxes i camions històrics en miniatura (gentilesa d’un ex bomber amb molta habilitat i paciència).




Superat l’examen final podrem fer el salt, properament, a l’aula de Prevenció de la Vall d’Hebrón, on segons ens diuen hauran de posar en pràctica els coneixements que han après...


Tot plegat ho pairem, de camí a casa, en un curiós espai gastronòmic concebut en el flamant i bulliciós passeig de Sant Joan, ben a prop de la plaça de Tetuan: Parking Pita, germana petita del primogènit Parking Pizza (que ocupa l'espai diàfan de l'aparcament interior sota magnífiques claraboies).


En aquest antic vial d'aparcament de cotxes (encara es distingeixen al terra les pintures en blanc de cada plaça...) han disposat una única llarga taula amb rígides cadires de cartró (que permeten desar-hi abrics i bosses en l'interior), i han previst una reduïda carta cuinada en una cuina oberta als comensals... Dinarem d'hummus, taboulé, i exquisides pites de falafel i pollastre... amb un afegit de delícies dolces libaneses!




Com diria Marty McFly després de la seva insurgent versió de Johnny B.Goode del 1955: suposo que Martí i Arnau 'encara no estan preparats per això, però els encantarà als seus fills...'. Caço l'avís subtil en l'etiqueta de l'ampolla de cervesa lager alemana Brutus que he demanat: la vida és massa curta, així que no hi ha temps per a consumir-la amb preocupacions... Un matí de dissabte esplèndid, però el futur està ben carregat d'oportunitats fantàstiques... així que tenim tot el cap de setmana per a explorar-les!


19 de febrer de 2018

'JUNGLE WHERE DREAMS ARE MADE OF'

No travesso l'oceà Atlàntic cada dia... ni cada setmana... només quan em caso. Un dia com divendres passat, exactament vuit anys enrere, l'aerolínia Delta Air Lines ens acosta al somni americà... El setze de febrer de 2010, després de nou hores de vol des del Prat de Llobregat, aterrem a l'aeroport internacional de John F. Kennedy, per a fer realitat el desig de visitar New York, la ciutat més icònica del món!


He repassat tantíssimes vegades l'extensa galeria fotogràfica del viatge que podria encara repassar l'extraordinari periple de dotze dies de memòria... i permetre'm una aturada tècnica a la nostra habitació cantonera del pis quinzè del magnífic Hotel Belvedere, al 48th St. amb la 8th Ave., en plena Midtown Manhattan, a dues passes del Theatre District i del centre neuràlgic de Times Square!





La ciutat dels gratacels, literalment, ens devora i hipnotitza... ens imposa i empeny a tòpics inevitables, i ens delata com a turistes novells, sempre esglaiats, sorpresos, meravellats... no donem a l'abast...


Manhattan ens ha preparat una escenografia gèlida, amb nevades intermitents i intenses... d'aquelles que quan cauen a Barcelona es recorden per anys i generacions perquè ho paralitzen tot... La ciutat de New York, en canvi, no s'altera ni es despentina: s'amuntega la neu pels racons i endavant amb l'espectacle ('the show must go on'). El menda fins es va dedicar una 'exhibició' de patinatge a la clàssica i concorreguda pista de gel The Rink de la plaça principal del Rockefeller Center!






Sempre amb el cap aixecat, amb les mirades perdudes al cel, on es perden els gratacels... encaixats entre avingudes que no descansen ni dormen mai... recordo nítidament la sintonia permanent (vint-i-quatre hores al dia!) de sirenes de policies i bombers.



I no t'ho acabes mai, per dies que hi facis... només les més de tres-centes hectàrees (més que el Vaticà o l'estat de Mònaco) del Central Park es mereixen un parell de dies... ple de detalls emblemàtics, espais d'interés... a més de plató cinematogràfic de llegenda... incomparable!




Mai oblidaré, per anys que passin... el nostre viatge de quinze minuts en helicòpter sobrevolant Manhattan (quasi suspenem la reserva a causa del mal temps). Va ser una experiència que, malgrat els dolorosos 155 dòlars per persona, no té preu! Vam aixecar-nos des del moll sis del Down Town Heliport per a passejar per damunt de l'Estàtua de la Llibertat, la Zona Zero, el Districte Financer, Central Park, i els ponts de Brooklyn, Manhattan i Williamsburg... Indescriptible!


New York té mil postals espectaculars, mil moments inoblidables, mil instants incomparables... dins d'un marc exclusiu. Estampes inesborrables: el trajecte en ferry a Staten Island per a saludar la icònica Estàtua de la Llibertat, o tocar el cel des de la planta setanta del Top of the Rock del Rockefeller Center o des de l'imprescindible mirador panoràmic de la planta vuitanta-sis de l'Empire State Building...




Milers de flaixos i records entre somnis... com el del pont de Brooklyn, contemplat des de tots els angles, i traspassat (potser uns deu minuts en cada traspàs...) diverses vegades, de dia i de nit!, vigilant mai envair el carril bici!





Ara ho sé, perquè des del set de desembre d'aquell llunyà 2010 ho gaudim i patim alhora... els viatges es classifiquen en dos: amb nens, i sense; res a veure... i la nostra aventura per New York va suposar un autèntic punt d'inflexió. Que volem contemplar l'insòlit Campbell's Soup Cans d'Andy Warhol al reconegut MoMA, doncs hi anem; que amb l'entusiasme del musical Mamma Mia al Winter Garden Theatre de Broadway no en tenim prou, doncs repetim al New Amsterdam Theatre amb Mary Poppins; que ens crida l'atenció un concert íntim de jazz al prestigiós Iridium Jazz Club, hi assistim sense dubtar!





Però no tot s'acaba a l'illa de Manhattan...




Enllaç a: